Aquesta és una de les conclusions del treball “Anàlisi dels trastorns psicosomàtics segons l’edat i el sexe en una zona rural: un estudi poblacional¹”, emmarcat dins de la tesi doctoral de la infermera Elisabet Torrubia, col·legiada del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA), investigadora, doctora i docent a la Universitat Rovira i Virgili (URV),responsable d’Igualtat del Campus Terres de l’Ebre, i recent Premi Talent², en categoria activista.
L’estudi poblacional observacional analitza la prevalença dels trastorns psicosomàtics i les diferències per edat i sexe a Terres de l’Ebre. Sabem que a Terres de l’Ebre, la prevalença és del 18,75% sobre la població major de 18 anys³. Ara bé, , els trastorns psicosomàtics es poden desenvolupar de manera desigual en funció de diferents determinants de la salut. “Però, més enllà d’aquests determinants de salut”, explica Elisabet Torrubia “el model sociocultural occidental, que és estructuralment patriarcal, afavoreix aquesta desigualtat en els determinants, i això determina la incidència i la prevalença de determinades condicions segons el sexe, inclosos els problemes de salut mental”.
Resultats
Es tracta d’un estudi poblacional observacional on s’analitzen 25 categories diagnòstiques per sexe i grups d’edat.
A l’estudi hi van participar 33.680 participants amb un diagnòstic de trastorn psicosomàtic, un 64,6% eren dones i un 35,4% homes. “Hem trobat diferències estadísticament significatives en funció del sexe en 13 de les 25 categories diagnòstiques estudiades. Quan vam analitzar aquestes categories per edat i sexe, vam trobar que les dones presentaven una probabilitat més alta, de fins a 10 vegades més vegades, de patir la majoria d’aquests problemes de salut. També vam observar que com més gran era el grup d’edat, més sovint tenien un diagnòstic psicosomàtic. En particular, sembla que més dones pateixen trastorns psicosomàtics en comparació amb els homes en la mateixa situació. En la majoria d’aquests trastorns, ser del sexe femení era un factor de risc, i com més grans eren els participants, més probabilitat de desenvolupar un trastorn” explica la infermera Elisabet Torrubia.
L’edat mitjana dels participants inclosos a la mostra va ser de 57,71 anys i com més gran és el participant, més gran és la prevalença de presentar trastorns psicosomàtics, predominant les dones en tots els grups. Geogràficament, la distribució dels casos per comarques va ser del 45,8% al Baix Ebre, del 36,7% al Montsià, del 12,1% a la Ribera d’Ebre i del 5,4% a la Terra Alta, amb una major prevalença de dones.
L’ansietat va ser el grup diagnòstic més freqüent (n = 18.311), seguida dels trastorns del son (n = 10.896) i la depressió (n = 8.427). També es va registrar un nombre elevat de casos d’estrès (n = 1945), malestar i fatiga (n = 1848) i trastorns persistents de l’estat d’ànim (n = 1213).
Les categories diagnòstiques amb major diferència entre homes i dones eren depressió, trastorn de l’estat d’ànim persistent, ansietat, trastorns alimentaris, trastorns del son, malestar i fatiga, abús confirmat, negligència i altres tipus de maltractaments, problemes de suport amb el grup de suport primari i problemes amb l’atenció a la dependència, que afecten més a les dones que als homes. (Veure quadre Gènere_Malaltia).
Altres categories estadísticament significatives van ser la confirmació d’abús, negligència i altres maltractaments, i trastorns alimentaris, més freqüents en dones que en homes. De fet, com explica la infermera de CODITA Elisabet Torrubia” pel que fa a la categoria de maltractament, negligència i altres maltractaments, hem constatat que és entre els 25 i els 44 anys que el fet de ser dona determina molt la probabilitat de patir aquest problema”. Igualment, els trastorns alimentaris son molt més freqüents en dones que en homes per a totes les franges d’edat, excepte en els majors de 65 anys. En aquest sentit, Elisabet Torrubia destaca que “val la pena assenyalar que el grup d’edat de 18 a 24 anys es on hi ha més probabilitat de patir trastorn alimentari”.
En el cas de trastorns persistents de l’estat d’ànim i d’ansietat, es va trobar que el risc de desenvolupar aquests problemes de salut també va augmentar en les dones, igual que per a la depressió i malestar i fatiga. Per contra, també es va observar que els homes joves tenen més probabilitat de patir signes i símptomes que afecten a l’estat emocional, mentre que els homes d’edat avançada experimentaven més sovint problemes relacionats amb l’estil de vida.
Per tot això, la infermera Elisabet Torrubia, investigadora de la URV i col·legiada de CODITA explica que “ateses les desigualtats exposades en termes de determinants i problemes de salut mental, hem de subratllar la importància de dur a terme investigacions en aquest camp des d’una perspectiva de gènere. Els estudis relacionats amb la salut mental han de contemplar aquesta variable, clau per tal de detectar determinants potencialment modificables d’aquestes desigualtats i contribuir a la seva solució. L’anàlisi de problemes psicosomàtics amb una perspectiva de gènere pot proporcionar informació sense precedents sobre la morbiditat dels trastorns de salut mental i el seu desenvolupament”.
Prevalença de la salut mental a Catalunya
L’últim informe de l’Enquesta de Salut de Catalunya (2020) destaca que prop d’una quarta part de la població de 15 anys i més pateix malestar emocional, concretament un 17,3% dels homes i un 32% de les dones. Tal com mostren aquestes enquestes anuals de salut, els casos totals de malestar emocional estan augmentant, i els informes confirmen la tendència que les dones ho experimenten en un percentatge més gran.
Sobre CODITA
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) reuneix més de 4.000 professionals – dels quals hi ha 380 infermers col·legiats i tota la resta són infermeres-, i compta amb seus a Tarragona i Tortosa. El Col·legi ofereix serveis de tota mena i fa una defensa activa de les necessitats sanitàries a casa nostra. Igualment, mira de respondre a les expectatives de millora i innovació d’una professió que vol la millora continuada i és clau per a la salut de la ciutadania del nostre país.
