Aquests és un dels resultats d’un treball de final de màster, “Análisis del impacto de 1 año de pandemia del covid-19 sobre el perfil diabético en pacientes mayores de 65 años afectos de diabetes mellitus tipo II” que s’ha presentat a la VI Jornada d’Innovacio i Recerca que organitza el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) en col·laboració amb el Consejo General de Enfermeria. L’objectiu del treball, segons explica la seva autora, la infermera de CODITA Jessica Duran “ és analitzar quins canvis han patit els pacients de més de 65 anys d’una població de les Terres de l’Ebre, diagnosticats de DM2, després d’un any de pandèmia i no rebre l’atenció com hi estaven acostumats”.
Els resultats obtinguts mostren un augment significatiu de HbA1c (nivell de sucre en sang) al grup de pacients d’entre 70 i 75 anys. Segons el tractament farmacològic cal destacar que només aquells que duien tractament farmacològic amb insulina han mantingut els seus valors de HbA1c. A més, en els que han presentat un control insuficient pel seu equip d’atenció primària, això també es veu reflectit de manera negativa en els seus valors de HbA1c.
A Espanya, el 63% dels pacients amb diabetis tenen més de 65 anys i més d’un terç de la població més gran de 75 anys pateix DM2. S’ha estimat que, en les properes 3 dècades, el nombre de pacients amb diabetis més grans de 70 anys es quadruplicarà a nivell mundial.
Disseny i tipus d’estudi
L’estudi és de tipus observacional i longitudinal. Va consistir en comparar les determinacions d’HbA1c a la sang corresponents a l’últim control de la DM2 pre pandèmia dels pacients que integraven la mostra d’estudi, realitzades entre setembre de 2019 i març de 2020 i els valors de l’HbA1c a la sang corresponents a les analítiques de control realitzades entre setembre de 2020 i març 2021. La població diana va ser la població de 65 anys o més de l’ABS de Sant Carles de la Ràpita amb DM2: 1083 individus
Resultats
La mostra està formada per 56 dones i 70 homes. S’observa que en un 60,32% ha augmentat el perfil glicèmic (HbA1c) post pandèmia amb una variància que comprèn entre un 0,1% i un 5,2%. Un 37,30% ha disminuït la seva HbA1c, amb uns valors entre el 0,1% i l’1,3%. I la resta, un 2,38% s’ha mantingut al mateix nivell
En la situació pre pandèmica els homes presentaven un percentatge de HbA1c més elevat que les dones; aquest valor es va veure afectat per la pandèmia, observant que al sexe femení hi ha un significatiu augment del 0,5% en el valor mitjà de la HbA1c.
L’autora de l’estudi, la infermera Jessica Duran de CODITA destaca que “observem que un 42% portava tractament amb un antidiabètic oral, dels quals un 60,4% ha patit un increment post pandèmia en el valor estudiat. I en els pacients de la mostra que duien dos o més antidiabètics com a tractament per a la DM2, en un 57,1% s’ha vist incrementada la Hb1Ac. Només els insulinodependents presenten lleus ascensos de Hb1Ac -menys d’un 40% de la totalitat de la mostra”.
Pel que fa a les variacions de la HbA1c segons el nombre de visites practicades, els resultats obtinguts resulten de gran interès, ja que aquells que només es van visitar una vegada o cap durant la pandèmia, presenten un augment significatiu del perfil glicèmic; en canvi, els visitats dues vegades o més presenten una tendència a l’estabilització dels valors d’HbA1c o fins i tot a la disminució d’aquests.
Finalment, per a la variable de compliment terapèutic, encara que majoritàriament tots complien el tractament segons les dades que recull l’eCAP, l’11,1% de la mostra estudiada manifestava no utilitzar correctament la medicació o directament no la recollia a la farmàcia. Els pacients amb un sol antidiabètic oral presenten pitjor control durant la pandèmia, a causa de la interacció d’una altra variable la no activitat física. Alhora, també s’evidencia que en aquells casos en què es practica sistemàticament l’autocontrol del perfil glicèmic, és a dir, en els pacients tractats amb insulina subcutània, s’ha sabut gestionar aquesta inactivitat.
Per la infermera de CODITA, Jessica Duran, “aquests resultats ens demostren que hi ha hagut un efecte notable en aquest tipus de pacients i en el control de la seva patologia i que exposen la importància de les visites en atenció prEl 60,32% de los diabéticos han aumentado su perfil glicémico un año después de la pandemiaimària en relació amb la gestió i el control dels pacients crònics. L’estudi demostra de manera clara que els pacients amb patologies cròniques necessiten controls actius, sistemàtics i ininterromputs per part del seu equip d’atenció primària, per tal de garantir un control millor de la cronicitat, evitant descompensacions i/o complicacions greus”.
