Infermer especialista en Salut Mental i director d’infermeria de l’ Hospital Universitari Institut Pere Mata. Membre del Comitè de Bioètica Assistencial de l’HUIPM i VB SA. Màster en gestió de serveis d’infermeria (IL3. UB), Màster universitari en salut mental: investigació en psiquiatria, neurotoxicologia i psicofarmacologia (URV).  Postgrau d’infermeria Psiquiàtrica i Salut Mental (UAB).

Abans de començar l’entrevista, en Jordi Muntané aclareix “he intentat que a través d’ aquesta entrevista, amb l’ajuda d’altres professionals, Isaac Herrera (infermer de la unitat de crisis d’adolescents), Cristina Benito (infermera del Hospital de dia infanto juvenil) i Cristina Galan (supervisora d’infermeria de la Clínica Psiquiàtrica), es pugui veure la realitat que tenim en alguns dels nostres serveis on atenem a joves i adolescents.

1.- Els joves i adolescents han estat els més afectats emocionalment per la pandèmia? Per què?

Ha sigut una situació que ens ha afectat a tots, però els joves i adolescents han estat un dels col·lectius que s’han vist més afectats emocionalment per diversos factors relacionats amb el procés vital en què es troben. D’una banda, la pèrdua d’interacció social donat que han estat aïllats del grup d’iguals, amb la importància que això té en aquestes edats, també han patit una desorganització d’hàbits i rutines, cal sumar també que s’han viscut situacions de desigualtat econòmica i social (manca de mitjans digitals, manca de capacitat i d’ habilitats compromeses de les famílies o referents), i finalment pateixen una alta desocupació juvenil (40,8% dels menors de 25 anys).

2.- Son els adolescents, per ser joves, més vulnerables als trastorns mentals ?

Els adolescents són més vulnerables que els adults perquè tenen menys recursos emocionals. Estan en camí entre la infància i l’edat adulta. Els hi ha afectat més el distanciament social, no poder veure o tocar físicament als seus amics, la por a la mort d’essers estimats, viure en espais reduïts…

3.- L’aturada de teràpies de dia o mesures com aturar les visites als centres psiquiàtrics va suposar conseqüències emocionals sobre els afectats. Em podries dir quines?

Algunes de les persones usuàries de serveis de salut mental estan únicament vinculades a dispositius que van ser clausurats durant la pandèmia, per tant, es va generar en elles una situació d’aïllament social, amb un agreujament de la simptomatologia preexistent. Sabem que els programes de prevenció de depressió i ansietat basats en teràpia CC (individual i grupal) disminueixen un 60% els símptomes.

4.- Creus que partíem d’un sistema de salut mental feble i que la pandèmia per la COVID19 ha posat al descobert les nostres vergonyes?

Dins de la salut, la part de la salut mental, deixa-m’ho dir així, és com l’aneguet lleig, l’oblidat. I en aquesta pandèmia tothom ha pogut veure la importància de la salut mental.

5.- En aquest sentit, què cal que fem per millorar el servei que podem oferir?

Tenim un bon sistema de serveis i recursos, però en aquest moment tot el sistema sanitari necessita molts professionals, entre els quals infermeria. Esperem que poc a poc puguem anar recuperant la normalitat.

6.- Com recuperarem anímicament tot aquest jovent que per primera vegada pateix algun trastorn mental o que ja en tenia i ha empitjorat?

Com a la pregunta anterior poc a poc hem d’anar treballant i adaptar-nos a aquesta nova realitat, i reactivar totes les estructures establertes.

7.- Heu observat un increment de consultes per trastorns com depressió i ansietat? O per intents de suïcidi?

Sí, han augmentat les consultes i els ingressos relacionats amb quadres d’ansietat, intents auto lítics, escassa tolerància a la frustració i dificultats d’afrontament. Com a factors de risc de l’aparició d’aquests trastorns, podem senyalar diversos: por, preocupació, estrès emocional; manca de suport d’altres figures com mestres, entrenadors, suport d’iguals, i l’accés constant a informació sobre COVID a través de xarxes socials.

De fet, diferents estudis parlen d’aquest augment, per exemple, el 12è informe FAROS de Hospital de Sant Joan de Déu senyala un  47% d’augment en atenció a joves que han presentat conductes auto lesives i augment de temptatives de suïcidi.

8.- Algunes dades indiquen que la meitat dels trastorns mentals comença als 14 anys, però que la majoria no es detecten ni es tracten. El paper de l’infermer/a de salut mental es converteix en imprescindible per fer aquesta detecció precoç?

Certament, el paper d’infermeria en la prevenció i promoció de la salut és molt important, s’han de promocionar més els programes com Salut i Escola i s’ha de facilitar la incorporació de les infermeres de salut mental als equips d’atenció primària.

9.- No tractar els joves amb problemes de salut mental pot suposar conseqüències en la seva vida adulta?

Evidentment, si no tractem a un diabètic o a un hipertens, podrà tenir problemes? Hem de començar a posar la salut mental al mateix sac que la resta de patologies. Com en qualsevol patologia sabem que una detecció precoç i un tractament eficaç en les primeres etapes d’aquestes és clau per alleugerir la seva gravetat. També sabem que educar a nivell sanitari al jove, ens permet  fer-lo auto responsable en les seves cures.

10.- Que li cal al sistema de salut mental per poder donar resposta al gran repte que tenim per davant: afrontar la pandèmia de salut mental?

Primer de tot, intentar no ser reactius a la situació que estem vivint i planificar bé la situació. Cal elaborar un pla que tingui en compte els recursos humans que tenim i tindrem, marcar els objectius, el més concret possible, avaluar les estructures ja establertes i potenciar la figura de la infermera, per tenir un paper més rellevant en la creació i modificació de les polítiques de salut; ens cal aprofitar, entre d’altres punts forts, la perspectiva infermera que és clau per a contribuir en solucions a la societat, en tots els aspectes referents a la salut de les persones.