1.- Un estudi recent fet a l’Atenció Primària indicava que durant la pandèmia s’ha incrementat un 16% l’ansietat. Realment la pandèmia ens ha portat a un increment de malalties vinculades amb la salut mental?.
Efectivament, la situació viscuda durant els últims mesos ha suposat un canvi important en les nostres vides i això ha incrementat l’atenció per simptomatologia psiquiàtrica tant a nivell d’atenció primària com de la salut mental; hi ha estudis publicats els últims mesos que parlen de que entre un 6 i 7% de la població general ha requerit assistència per simptomatologia psiquiàtrica. De fet, més d’un 50% d’adults, segons el CIS, que van passar el confinament amb els seus fills, van observar aquests canvis en l’humor i en el patró del son.
2.- Quins problemes esteu veient: ansietat, depressió, malestar emocional, abús substàncies, trastorns alimentaris, suïcidis? Sabries donar-me algun percentatge en alguns d’aquests ítems que et comento?
Ansietat, depressió i afegiria estrès posttraumàtic estan tenint un augment important en les demandes d’atenció sanitària. Segons un estudi de la Confederación Salud Mental España, entre el 15% i el 18% ha patit ansietat o preocupacions més de la meitat dels dies durant la pandèmia1. De les assistències sanitàries als diferents recursos de salut mental, segons el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)2, un 43% s’han degut a ansietat i un 35% per depressió, cosa que ha fet que el consum de psicofàrmacs hagi augmentat de forma molt important.
3.- Tothom diu que la pandèmia ha incrementat aquestes patologies. Des d’un punt de vista professional, explica’m de quina manera la pandèmia ha influït en aquest increment?
S’han donat un seguit de canvis sobtats en la nostra forma de relacionar-nos i de conviure, ens hem hagut d’adaptar a noves formes de compartir i treballar i no sempre en condicions òptimes o no les més favorables; els canvis no sempre han de ser negatius però la forma d’irrompre en la nostra vida ha estat massa violent i a tot això li hem de sumar les dificultats socioeconòmiques que se’n deriven.
4.- Quins grups d’edat es veuen més afectats? Per quina malalties de salut mental? I per quina raó ?
Segons l’OMS, en la població general es va donar un augment important quant a ansietat i estrès però diria que el sector de la població més jove és el més afectat juntament amb la gent gran; en la franja dels joves l’ansietat, els trastorns de la conducta alimentària, i l’augment de gestos auto lesius s’ha incrementat de forma important; en els nens més petits, la majoria han tingut la protecció dels pares i els adults a priori tenim estratègies per suportar una crisi com la que hem passat, però els adolescents-joves es troben en una etapa de canvi, just on es diferencien dels seus pares, on necessiten la relació amb els iguals, la formació de la identitat, etc. Quant a la gent gran també ha patit molt, és una etapa de fragilitat física i emocional, on necessiten molt del suport dels fills i on tenen rols molt definits com a avis i aquests rols s’han vist alterats per culpa de l’aïllament. I no ens podem oblidar de les dificultats esdevingudes pels aïllaments de les residències, persones que per les condicions en les que viuen ja es troben en una situació de soledat que s’ha vist molt agreujada i això ha comportat augments d’angoixa.
5.- Explica’m, si us plau, quan tracteu vosaltres el pacient i quan deriveu (si es que deriveu)? I per què?
De forma molt genèrica podríem dir que els serveis de salut mental estem especialitzats en el diagnòstic, tractament de la patologia més greu però també fent una tasca important col·laborant amb l’atenció primària per fer una adequada detecció, abordament i tasques preventives a nivell comunitari. El terme derivació està quedant obsolet, em refereixo a que la persona acudeix al sistema sanitari per les diferents portes d’accés i els professionals de diferents àmbits som qui hem d’oferir els nostres serveis des del lloc més adequat.
6.- I vista la situació, com a professional, què consideres que caldrà fer des dels sistemes de salut per atendre tota aquesta nova demanda?
En termes molt generals, crec que la situació ha desvelat un sistema sanitari que en alguns aspectes havia quedat obsolet; crec que la pandèmia ens ofereix una oportunitat per reordenar la demanda, adequar els tractaments a les necessitats més concretes oferint els respostes més idònies a aquestes demandes i com no reforçar el sector sanitari que s’ha demostrat que està en nivells de dotacions i recursos insuficients.
7.- En aquest sentit, estan els nostres serveis preparats per fer-hi front? O ja venim també d’una situació de precarietat que encara ho fa més difícil?
Tal i com comento, crec que ha quedat palès que els recursos en alguns casos eren insuficients i en molts sectors no estaven lo suficientment preparats per afrontar una crisi com la que ens comporta i la societat té el dret d’exigir una oferta més adequada. De totes formes hem de tenir present que hi ha problemes a nivell estructural i em refereixo a problemes sobretot de falta de professionals que romanen presents i que és molt difícil donar-li solució a curt termini. Hem patit i continuem en una situació compromesa.
8.- A més entenc que tots aquests problemes de salut mental demanen un tractament immediat, la persona que pateix una malaltia emocional, segurament, no pots esperar mesos a iniciar la cura. Tal i com està de precari el sistema de salut, com creus que es podrà anar fent aquesta atenció? I quina seria la situació ideal per donar resposta de forma correcte?
Continuem treballant per oferir l’atenció més adequada, tant en l’àmbit hospitalari, comunitari com a nivell de prevenció i conscienciació i, fent-ho conjuntament amb la resta d’agents sanitaris i comunitaris, treballant de manera consensuada i ordenada per oferir en tot moment les demandes de la població, per la visibilització i la sensibilització i la lluita contra l’estigma i per la totalitat de les seves necessitats; amb esforç, treball i voluntat de tots, ens en sortirem.
