Autor: Dr. José Luis Gómez Urquiza
Data d’elaboració: 21/01/2021
L’hemocultiu és una prova diagnòstica que permet analitzar si existeixen bacteris o altres agents infecciosos en una mostra de sang.
Sense poder generalitzar completament, un hemocultiu estaria indicat en un pic febril (una temperatura superior a 38 graus), presència d’esgarrifances o, en el cas d’ancians i nounats, en presència d’hipotèrmia.
PROCEDIMENT DE REALITZACIÓ D’UN HEMOCULTIU
L’extracció de la mostra es realitza mitjançant venipunció perifèrica. L’equip d’hemocultiu ha de canviar-se per a cada hemocultiu i a més s’haurà de canviar també el lloc de la venipunció.
No s’han d’utilitzar dispositius intravasculars per a l’extracció (excepte per valorar si està infectat el dispositiu, que hauria d’acompanyar-se a més d’una extracció en una via perifèrica diferent).
L’extracció hauria de realitzar-se en el moment de l’aparició de la febre quan existeix infecció aguda, ja que és el moment de major nombre de bacteris presents en sang. Un moment adequat és el pic febril, que sol instaurar-se després de l’aparició d’esgarrifances. No es podran administrar antibiòtics abans de l’extracció i només en el cas que això no fos possible, s’esperaria al moment previ a l’administració de la següent dosi antibiòtica per a l’extracció.
El volum d’extracció guarda relació amb el pacient i el seu pes. En adults estaria indicat un volum de 10-20 ml, que es dividirien entre el flascó aerobi i anaerobi. En nens petits el volum seria d’1-5 ml en funció del pes. La dilució en adult seria 1:10 i en nens 1:5.
En adults s’extreuen habitualment dos o tres hemocultius en sospita de sèpsia aguda o infecció a distància, mentre que, si se sospita d’endocarditis, infecció de dispositiu protètic o infecció de catèter, se solen extreure 3 o 4 per a diferenciar entre bacterièmia i contaminació (en aquests casos augmentaria el volum d’extracció). En nens sol ser 1 únic cultiu aerobi, recomanant-se dues extraccions si el pes del nen fos superior a 1 kg.
Respecte al temps entre un hemocultiu i un altre, sense existir una recomanació universal, es recomana que se separin entre 10 i 30 minuts excepte contraindicació per urgència. Es podria repetir el procés a les 24-48 hores en hemocultius negatius sense origen clar de la infecció i a les 48-72 hores per confirmar si s’aïlla el mateix microorganisme, encara que s’hagi instaurat l’antibiòtic.
El procediment, que ha de realitzar-se amb les màximes condicions d’asèpsia, seguiria la següent seqüència:
- Ús de màscara i guants (preferiblement estèrils).
- Netejar els taps dels flascons amb clorhexidina 2% i deixar assecar.
- Selecció de lloc de punció.
- Desinfecció de la pell amb clorhexidina 2% (en majors de dos mesos) i deixar que faci la seva acció.
- Punció sense tornar a tocar la pell amb la mà.
- No posar en contacte el cotó/gasa i l’agulla.
- Extracció de sang. Volum en funció del nombre de flascons: 10-15 ml per flascó en adults i entre 1 i 5 ml en pediatria.
- Introduir la sang primer en el flascó anaerobi en el cas d’extracció amb agulla i xeringa (evitar l’entrada d’aire) o primer en el flascó aerobi en cas d’extracció amb sistema de buit i palometa. Netejar el tap de nou i no cobrir.
- Inocular flascó aerobi o anaerobi en funció del qual s’ha omplert primer. Netejar el tap de nou i no cobrir.
- Inocular altres tubs si hi hagués. Netejar el tap de nou i no cobrir.
- Agitació suau dels flascons.
- Trasllat urgent dels flascons a laboratori, si no mantenir a temperatura ambient.
BIBLIOGRAFÍA
- Guna Serrano MR, Larrosa Escartín N, Marín Arriaza M, Rodríguez Díaz JC. Diagnóstico microbiológico de la bacteriemia y la fungemia: hemocultivos y métodos moleculares. Enfermedades Infecciosas Microbio. Clin. 2019; 37(5):335-340.
- Grupo de trabajo de la GPC Enfermera sobre Hemocultivos. GPC enfermera sobre hemocultivos. Instituto Español de Investigación Enfermera; 2020. GPC Enfermera en el Instituto Español de Investigación Enfermera: Madrid nº 2020/01
- Rodríguez Diaz JC, Guna Serrano R, Larrosa Escartín N, Marín Arriaza M. Diagnóstico de la bacteriemia y la fungemia: hemocultivos y métodos moleculares. 2017. 62. Rodríguez Diaz JC (coordinador). Procedimientos en Microbiología Clínica. Cercenado Mansilla E, Cantón Moreno R (editores). Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica (SEIMC). 2017.
