Entrevistem a Maria Pilar Monteso que acaba de col·laborar en la redacció de la Guia “Recomendaciones de la Sociedad Española de Reumatologia para el manejo de pacientes con fibromialgia”.

Maria Pilar Monteso és infermera, llicenciada en ciències polítiques i sociologia i doctora per la UNED. Professora docent i investigadora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), les seves línies d’investigació estan centrades en salut mental (depressió i suïcidi), gènere, la fibromiàlgia, la salut local i global, i infermeria.

Ha publicat diversos llibres com “La depresión en las mujeres: Una aproximación multidisciplinar desde la perspectiva de género”.

També ha col·laborat en diversos articles en publicacions especialitzades com: “Malestares en femenino: itinerarios terapéuticos de seis mujeres con fibromialgia”, “Reconstrucción de la vida cotidiana de los postcuidadores familiares: afrontando el duelo del cuidador” o “Satisfacción de los usuarios de un centro de hemodiálisis tras una innovación organizacional”, entre d’altres.

Entrevistem aquesta infermera, col·legiada del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA), que acaba de col·laborar en la redacció de la Guia “Recomendaciones de la Sociedad Española de Reumatologia para el manejo de pacientes con fibromialgia”.

1.- Què significa que una infermera participi en la redacció d’una Guia que fa una societat científica com la Sociedad Española de Reumatologia?.

Crec que és important tenir una visió de tots els professionals de la salut, i infermeria té una atenció directa en la cura d’aquests pacients, per tant la seva incorporació és fonamental.

Per mi és la culminació de molts anys treballant directament amb aquestes persones tant quan estava a l’Atenció Primària, com desprès a la Universitat on he seguit trobant-me amb aquest col·lectiu afectat, i on he pogut fer recerca sobre aquestes patologies. A més a més, les infermeres tenen cada cop un rol més independent i propi, establint una relació terapèutica, d’ajuda o counselling. D’aquesta manera, vaig pensar que participar en la Guia podria ajudar més de 300.000 professionals d’infermeria de tota Espanya que en algun moment de la seva trajectòria professional potser hauran de tenir cura de persones amb aquesta patologia, i que les meves aportacions, compartides amb un equip de professionals amb un grau elevat d’expertesa i coneixement, podien ser útils.

De fet, he de reconèixer que em va fer molta il·lusió que com a infermera em truqués el coordinador del panel d’experts de la Societat Espanyola de Reumatologia (SER) per elaborar el Document de Consens sobre Fibromiàlgia. La trucada i la participació a la Guia suposa un reconeixement a la meva trajectòria professional que ha estat valorat d’acord a criteris objectius d’aportació de coneixement de la FM, i per la participació en publicacions en revistes d’impacte en els últims 5 anys.

Cal destacar que per elaborar aquest document es va utilitzar una metodologia rigorosa i estic segura que l’elaboració d’aquestes recomanacions per la SER sobre el maneig dels pacients amb fibromiàlgia serà un instrument que facilitarà l’actuació adequada de tots els possibles especialistes implicats en el control d’aquesta malaltia, incloent-hi les infermeres.

2.-  Des de fa temps la infermeria està fent recerca i de qualitat. En canvi no està prou reconeguda. Per què creus que passa això? Què caldria fer per posar la recerca infermera en el lloc que li correspon?.

Crec que el primer que caldria és que es fes visible la investigació en la Pràctica Clínica. Per això, cal invertir en temps dintre de la jornada laboral tant per fer recerca com formació. Crec, a més, que encara que suposés un increment en els pressupostos al principi, no seria gaire, perquè això no suposaria augmentar exageradament la despesa en aquest concepte, sinó que aquesta es gestionés d’un altra manera. Com?. Doncs amb un canvi organitzacional. De quina manera?. Deixant de fer aquelles tasques que no aporten valor i apoderant als pacients. Molts cops es citen als pacients per control de la T.A., glicèmia, pel sintrom… Aquests controls els poden efectuar ells mateixos o els seus cuidadors si son persones majors, amb els aparells tecnològics que han sortit al mercat, i nosaltres dedicar-nos a les tasques on si aportem veritable valor. Potser haurien de sortir estructures noves, com per exemple el que s’està fent a la Universitat NTNU (Norwegian University of Science and Technology) de Noruega que té centres que promouen la investigació en salut, com el Centre per a la Promoció de la Investigació en Salut (Centre for Health Promotion Research).

3.- Quins valors i aportacions pot fer i fa la recerca infermera dins el mon de la investigació ?

En l’àmbit de cures en salut, concretament en tots aquells aspectes que tenen a veure amb estils de vida saludables (alimentació, exercici físic, son, salut mental positiva, interacció social).

També aspectes relacionats en epidemiologia, envelliment, rols de gènere, noves tecnologies en l’àmbit de la salut, patologies o problemes de salut crònics i també aguts.

I sobretot en aquells tractaments innovadors i de teràpies integratives, àmbits on els estudis son molt pocs i, els que hi ha amb molt poca mostra.

4.- A més de la Guia per la SER, també has coordinat per a l’Hospital Santa Maria de Lleida  “Conviure amb la fibromiàlgia” . Està aquesta patologia pot reconeguda i silenciada?.

El llibre ha estat elaborat conjuntament amb el Dr. Lluís Rosselló, Cap Clínic de la Unitat de Reumatologia i Síndromes de Sensibilització Central de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Sí efectivament, la fibromiàlgia està silenciada; és una patologia de dones on el gènere masculí està invisibilitat. Actualment treballem en un projecte de fibromiàlgia en homes, perquè som conscients que hi ha malalties de dones on els homes no son visibles. Però també és cert, que hi ha moltes malalties d’homes on les dones estan invisibilitzades, com l’infart de miocardi, per exemple. Cada cop més els resultats dels estudis quantitatius haurien de tenir present aquestes diferències i  desagregar-se per sexe.

5.- Com a professora de la Universitat Rovira i Virgili creus que les generacions futures d’infermeres estaran més disposades a fer recerca? Com creus que les hauríem d’animar?

Sí, segur que sí. De fet,  ja els formem en aquesta idea de que la pràctica clínica ha d’estar basada en l’ evidència. Les decisions que es prenen en salut haurien d’estar basades en el coneixement científic. En els estudis d’infermeria ja els ensenyem les bases pràctiques per investigar en les assignatures de Metodologia d’investigació i infermeria, Tecnologies de la Informació, Comunicació i Documentació i també al Treball de Fi de Grau,  però també ho incorporem a totes les altres assignatures. A més, als programes de Màster hi ha assignatures centrades en la investigació quantitativa, qualitativa i  el Treball de Fi de Màster. I cada cop son més les infermeres que fan el doctorat.

Però d’altra banda, els professionals d’infermeria també veuen l’esforç que implica i si no observen un reconeixement directe a aquesta tasca és difícil mantenir la seva bona disposició i que vulguin continuar en el desenvolupament de la recerca.  Encara cal adequar temps i espais per a que sigui veritablement real als centres assistencials.

Butlletí

Butlletí

* Requerit

Reglament (UE) 2016/679 del 27 d’abril de 2016 (RGPD)


D’acord amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 del 27 d’abril de 2016 (RGPD) i la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals, els informem que les dades que figuren en la present comunicació estan incloses en un fitxer de tractament de dades titularitat de COL·LEGI D’INFERMERES I INFERMERS DE TARRAGONA. Aquestes dades seran utilitzades exclusivament per l'enviament de comunicacions que puguin ser del seu interès. Les seves dades no es comunicaran a tercers, excepte per obligació legal, i es mantindran mentre no sol·liciti la seva cancel·lació o oposició. L’informem que aquestes dades seran també compartides amb l’empresa MAILCHIMP, encarregada de l’enviament i gestió del NEWSLETTER. Si desitja deixar de rebre comunicacions, revocar el seu consentiment o exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat, oposició, limitació o cancel·lació, pot sol·licitar-ho, en qualsevol moment, enviant un correu electrònic a l'adreça de correu electrònic rgpd@codita.org, indicant a l'assumpte "Baixa comunicacions newsletter" o comunicar-ho per escrit, sempre indicant les seves dades personals a AVDA. PAU CASALS, 13, 5è 43003, Tarragona. Té dret a presentar una reclamació davant l’autoritat de control si considera que poden haver-se vist vulnerats els seus drets en relació a la protecció de les seves dades (agpd.es).

Utilitzem Mailchimp com la nostra plataforma de màrqueting. En fer clic a continuació per a subscriure's, vostè reconeix que la seva informació serà transferida a Mailchimp per al seu processament. Obtingui més informació sobre les pràctiques de privacitat de Mailchimp aquí.