Entrevistem a Estrella Martínez. Directora d’infermeria de l’Hospital Verge Cinta de Tortosa (HTVC) i Vocal I del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona.

1.- Com a Directora d’infermeria de l’Hospital Verge Cinta de Tortosa (HTVC) quantes professionals depenen de la teva direcció?.  Davant la pandèmia es va fer una crida a incorporar voluntàriament professionals de la salut ja jubilades. Ha estat el vostre cas? Com ha estat aquesta introducció?

La Direcció d’Infermeria de l’HTVC gestiona aproximadament unes 500 persones, infermeres, llevadores, tècnics auxiliars de cures infermeres, zeladors, fisioterapeutes i tècnics de laboratori o farmàcia, sent les infermeres el col·lectiu més nombrós.

En els dies previs de la pandèmia quan ja sentíem parlar del que estava succeint a països com Itàlia i, el que estava passant a Madrid ens vam posar a treballar en la possibilitat de que haguéssim de buscar professionals no actius als hospitals, vam estar mirant les infermeres que feia poc s’havien jubilat, o que haguessin anat a treballar a atenció primària però que tinguessin perfil d’urgències o cures intensives, per la dificultat en trobar professionals amb aquest perfil.

Al ser professora de la universitat del campus de les Terres de l’Ebre de la URV, també tenia coneixement d’alumnes de 4rt Grau d’Infermeria amb aquest tipus de perfil o que haguessin estat fent pràctiques feia poc a l’hospital, per si les havia d’incorporar.

Al final no vam incorporar infermeres jubilades, era tot una mica incongruent, perquè per una banda el Ministeri i el Departament consideraven les persones de més de 60 anys com a personal vulnerable i, per altra banda, s’estava fent una “crida” perquè aquests professionals estiguessin preparats per si s’havien d’incorporar. Crec que incorporar alumnes de 4rt era una opció més encertada, ja que en breu aquests professionals s’incorporarien al mercat laboral i, almenys havien estat fent pràctiques feia poc i, per tant, podien estar preparats en un temps breu amb un suport i tutoratge d’alguna altra infermera experta. Finalment aquesta va ser l’opció i crec que ha estat positiva, malgrat no haver tingut una demanda de pacients o de mancança de professionals al nostre territori, saber que contàvem amb aquests alumnes et donava una mica de tranquil·litat davant de la incertesa del moment.

2.- D’altra banda, la gestió de la crisi ha provocat en molts casos moviments de professionals des de diferents serveis per reforçar bàsicament urgències i UCIS.  Vosaltres heu hagut de fer aquests canvis? Quantes infermeres han canviat de serveis? Com ha estat gestionar-ho des de la Direcció d’Infermeria ?

Aquest punt va ser un dels més difícils, perquè sabíem que no estàvem preparats per triplicar el nombre d’infermeres amb aquestes competències. Les infermeres de les UCI tenen un alt nivell d’expertesa, i aquesta s’aconsegueix en molt temps i formació específica.

Poder formar a més infermeres en aquest camp en un temps exprés ens va provocar un alt nivell d’estrès, vam analitzar quines eren les infermeres que pel seu currículum, pel seu bagatge podien tornar a treballar a les UCI o podien adquirir autonomia en aquestes cures en temps rècord i així va ser, vam buscar infermeres que havien treballat amb anterioritat o que estaven a Urgències i a Quiròfan, per les característiques d’aquest tipus de pacients. La veritat és que la resposta va ser molt positiva per part de totes les infermeres que vam proposar, i també de les auxiliars, no les hem d’oblidar, també han tingut un paper fonamental.

En total, han degut ser uns 30 professionals formats en quinze dies, els formàvem i quan ja es notaven segurs i després d’un tutoratge intens per part de la supervisora i les infermeres de la unitat, passaven ja a treballar en un torn juntament amb altres infermeres, formàvem dos tres per torn cada quinze dies i unes altres…sense parar, ja que els pacients anaven augmentant…pensàvem que no en tindríem prou…Sortosament no va ser així i els pacients greus no es van incrementar com a altres indrets.

3.- Hi ha hagut molta polèmica sobre la falta d’EPIS als centres sanitaris. Heu disposat de prou material de protecció individual? Què heu fet en cas de no tenir-ne?

En el nostre cas no vam tenir dèficit, sí que és cert que cada dia tenies una notícia nova, no arribaven bates o preveies trencament d’estoc d’algun producte determinat i contínuament havíem d’estar pensant i preparant l’opció B i l’opció C o la D per si…Per si s’acabaven les bates, o els guants, o la solució alcohòlica, o les mascaretes…tot era un estrès afegit, patint per si et quedaves sense material, com podries protegir als teus professionals?; tenir-los protegit al màxim va ser una de les nostres prioritats des del moment zero.

Les supervisores de les unitats, la infermera referent en recursos materials i tota la unitat de compres, des de l’inici, ha treballat incansablement perquè les infermeres i tots els professionals tinguessin el material adient, sense excepcions. Hem treballat conjuntament amb la unitat de prevenció de riscos laborals i de medicina preventiva, per avaluar EPI contínuament, saber què es necessitava en cada moment i en quines intervencions per poder ajustar els estocs i quines podien ser les alternatives. Us puc dir que s’ha gestionat de forma excel·lent; per això,  vull agrair a tots i cadascun d’ells tot el seu treball incansable, molts dies més de 12 hores diàries ininterrompudes, un dia i un altre…

4.- La feina de Direcció d’Infermeria sempre és complexa. Imagino que davant una pandèmia, situació que fins ara mai s’havia viscut a casa nostra, les dificultats han estat moltes i diverses. Com us heu adaptat per gestionar des de la Direcció d’Infermeria de l’Hospital la pandèmia pel COVID19 i seguir atenent també altres urgències, com per exemple els parts? I quins han estat els principals problemes.?

Al nostre territori, a la fase 1 vam treballar els plans de contingència per a conviure tota l’activitat a la vegada, descrivint circuïts per a pacients COVID i no COVID, tant en l’àrea quirúrgica, urgències i hospitalització, triant als pacients i diferenciant els punts d’atenció, les unitats de destí, definint la gestió dels residus, les àrees netes, les brutes, les zones de pas, quant temps havíem de deixar un ascensor parat abans de fer la neteja…TOT. S’ha analitzat absolutament tot, per a que la seguretat de tots els pacients i dels professionals quedés en tot moment garantida…i a més cada dia un protocol nou, una normativa…cada dia sabies alguna cosa nova sobre com tractar o atendre aquests pacients i els canvis que això suposava. En fi, ha estat una anàlisi intern d’absolutament tot, equips, horaris…tot el que us pugueu imaginar, doncs més.

5.- Des del col·lectiu infermer us heu queixat  que no s’ha comptat amb vosaltres alhora de prendre decisions tant sobre la gestió de la pandèmia com de la desescalada del COVID19.  Per què creus que no se us té prou presents? I què podeu aportar des del vostre coneixement i expertesa?

Crec que a les infermeres se les té en compte en alguns aspectes de la cura física del pacient, crec que encara hi ha una visió molt tècnica de les nostres funcions. En canvi, jo els dic a les meves alumnes que la part tècnica es pot aprendre amb el temps, però ser infermera és més que això, és l’art de cuidar, és cuidar amb empatia, amb escalf, amb paciència, amb estima, amb delicadesa, en definitiva, amb humanitat. Estem amb els pacients des del naixement fins la mort, atenem els pacients i les seves famílies en tots els aspectes físics i emocionals i a totes hores… però a més, les infermeres tenim un alt nivell de coneixement i expertesa en la gestió de molts altres aspectes organitzatius, de suport i d’acompanyament. Coneixem i cuidem molts aspectes que afecten no només la cura física dels pacients sinó altres aspectes derivats de la gestió en tots els nivells de la salut i malaltia. Veiem als pacients com un tot i no només com una part.

Per exemple, quan s’ha d’operar una persona el metge pensa en fer-li el recanvi de la pròtesi i la infermera pensa en la recuperació física, de la mobilitat, del retorn al domicili, del suport familiar o de la inactivitat laboral. És com estar sempre pensant en alguna cosa més que la malaltia. És afavorir la independència, l’autonomia, la normalitat, sigui quina sigui per aquest pacient i la seva família. Crec que hem de treballar molt perquè aquest lideratge sigui compartit amb altres disciplines.

6.- Finalment, com valores les campanyes endegades des de CODITA per donar suport a les infermeres a traves d’iniciatives com la recollida de material de protecció, el suport emocional en xarxes o els posicionaments per demanar al Departament més protecció per a totes vosaltres?

Crec sincerament que CODITA ha treballat de forma incansable per a cuidar de tots els col·legiats de Tarragona. Ha patit pels moments que s’han viscut a tota la província i s’ha preocupat d’estar en contacte amb molts professionals per saber quines eren les mancances, dubtes o necessitats que tenien.

S’ha treballat en tots els àmbits: per assessorar legalment a les infermeres, garantir els EPI o buscar millores en assegurances per contingència de malaltia entre altres.

Malgrat les dificultats per la pandèmia, hem volgut celebrar amb tots els col·legiats i col·legiades el Dia de la Infermera (12 de maig) i l’Any de les Infermeres i Llevadores, regalant una litografia treballada i dedicada expressament a les infermeres.  Ha estat el nostre homenatge a totes elles.

Qui mos ho havia de dir, aquest ha estat el Nostre ANY, l’agraïment i l’aplaudiment de la població ens ho ha recordat cada dia. Ara falta que els nostres gestors i responsables polítics sàpiguen reconèixer la nostra tasca i posar la nostra professió al lloc que li toca, millorant el desenvolupament de la professió i garantint el nombre de professionals que els nostres pacients requereixen. Aquesta seria una molt bona forma d’agrair-ho.

Butlletí

Butlletí

* Requerit

Reglament (UE) 2016/679 del 27 d’abril de 2016 (RGPD)


D’acord amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679 del 27 d’abril de 2016 (RGPD) i la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals, els informem que les dades que figuren en la present comunicació estan incloses en un fitxer de tractament de dades titularitat de COL·LEGI D’INFERMERES I INFERMERS DE TARRAGONA. Aquestes dades seran utilitzades exclusivament per l'enviament de comunicacions que puguin ser del seu interès. Les seves dades no es comunicaran a tercers, excepte per obligació legal, i es mantindran mentre no sol·liciti la seva cancel·lació o oposició. L’informem que aquestes dades seran també compartides amb l’empresa MAILCHIMP, encarregada de l’enviament i gestió del NEWSLETTER. Si desitja deixar de rebre comunicacions, revocar el seu consentiment o exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat, oposició, limitació o cancel·lació, pot sol·licitar-ho, en qualsevol moment, enviant un correu electrònic a l'adreça de correu electrònic rgpd@codita.org, indicant a l'assumpte "Baixa comunicacions newsletter" o comunicar-ho per escrit, sempre indicant les seves dades personals a AVDA. PAU CASALS, 13, 5è 43003, Tarragona. Té dret a presentar una reclamació davant l’autoritat de control si considera que poden haver-se vist vulnerats els seus drets en relació a la protecció de les seves dades (agpd.es).

Utilitzem Mailchimp com la nostra plataforma de màrqueting. En fer clic a continuació per a subscriure's, vostè reconeix que la seva informació serà transferida a Mailchimp per al seu processament. Obtingui més informació sobre les pràctiques de privacitat de Mailchimp aquí.