1. Sembla que estem començant la desescalada. Ho esteu  notant realment a Urgències?

Durant el moment àlgid de la pandèmia les consultes per altres patologies no relacionades amb el COVID varen disminuir significativament, d’una banda   molts pacients amb patologies cròniques, cardiovasculars, neurològiques o abdominals  han posposat  les seves consultes a urgències potser per la por al contagi i d’altra banda el confinament i la reducció de la mobilitat  ha fet que no es produeixin tantes urgències com accidents de trànsit o accidents laborals.

Aquesta setmana podríem dir que la situació amb malalts COVID és més estable i hem començat a detectar un augment de les consultes per patologies no COVID, moltes vegades inclús amb la patologia més agreujada pel fet d’haver aguantat a casa.

Des d’Urgències estem canviant de nou els circuits, la situació és molt variable i necessita una reavaluació i una reestructuració dels espais constant.

2. En quina situació esteu ara i com heu estat en els moments més àlgids de la pandèmia?

El nostre servei no ha patit una saturació important durant el pic de COVID, no hem tingut problemes ni d’espai ni de personal. Si que és cert que hi han hagut moments puntuals amb una càrrega assistencial important, més per la complexitat dels pacients que no pas pel volum; aquestes situacions s’han pogut resoldre bastant ràpid.

El fet que la pandèmia arribés a Tarragona més tard que a altres zones de Catalunya ens va donar un marge de maniobra per preparar-nos i reorganitzar el servei tan a nivell d’estructura com a nivell de personal.

Ara estem iniciant una nova etapa amb l’augment de les consultes no COVID, estem observant una tendència a l’augment del volum de pacients que consulten al servei d’ Urgències.

3. En pocs dies vam començar a patir un increment de casos que va suposar un allau de pacients a urgències amb COVID19.  Com vau viure aquells moment més estressants? I com hi vau fer front?

Al principi de la pandèmia la majoria del personal teníem “por” o respecte al que podia esdevenir, ens preocupava tot, com tractaríem a aquests pacients, si les mesures eren les correctes, que passaria amb les nostres parelles, fills i familiars propers; el propi desconeixement de la malaltia causava neguit, al mateix temps teníem un bombardeig d’informació per readaptar la nostra manera de treballar. La informació ha estat primordial per adaptar-nos el màxim possible, hem fet formacions sobre l’ús dels EPIs i es va crear un banner a la intranet de l’hospital on s’actualitza tota la informació.

A més a l’hospital va posar en marxa una Unitat d’Atenció psicològica dirigida als professionals tant a nivell individual com grupal per al nostre benestar emocional, mitjançant una atenció tant telefònica com presencial.

 4. De quina manera us va/ ha canviat la feina a Urgències el COVID19?

A Urgències tenim un contacte continu amb el pacient crític, en situacions límits inclús de risc vital; per tant és una situació on ens sabem moure i manejar, i pel que fa a pacients amb aïllaments també n’hem tingut, però el COVID ens ha obligat a fer-nos uns experts de la medicina preventiva, ja que les mesures d’aïllament d’aquest pacients són molt més estrictes tant per la falta d’un tractament específic com per la falta d’una vacuna.

5. Què ha estat el més difícil de gestionar a urgències durant aquesta crisi sanitària?

El més difícil ha estat adaptar-nos a la constant reestructuració i reorganització del servei, quan penses que ja ho tens per la mà la situació canvia de nou i hem de tornar a canviar circuits tan de triatge com d’assistència.

El tema dels EPIS també ha estat complicat, la sensació és de que mai ens han faltat però si que en alguns moments hem estat al límit, això ha fet que reinventem sistemes de rentat i esterilització del material; d’altra banda hem rebut l’ajuda de moltes empreses i organitzacions del territori que han estat crucials en certs moments.

6. Imagino que fins que no arribem a nivells molt baixos de contagi, es mantindrà tota la infraestructura extra d’urgències que heu posat en marxa pel COVID19.  Es així? Quan començareu a Urgències la desescalada? O no hi haurà, perquè creieu que vindran rebrots?

La infraestructura d’ Urgències anterior al COVID tardarem molt de temps en recuperar-la, inclús la de tot l’hospital serà llarga; hem passat de ser un hospital d’aguts a un hospital COVID, tot i començar a reprendre intervencions quirúrgiques o d’altres tractaments fins ara posposats, prèviament hem de recuperar espais on ara només s’atenen pacients COVID.  Hem de tenir clar que això no és una cosa de setmanes i que s’allargarà en el temps fins després del desconfinament total.

7. Malgrat tots els mals moments, segur que també heu viscut algun moment emotiu. Ens expliques algun?

Molts dels moments viscuts amb els companys durant el dia a dia, ens hem ajudat i ens hem fet costat en tot moment. Els detalls que han tingut moltes empreses o la tornada a la feina de companys que han rebut l’alta desprès de ser COVID positius… No podria dir-ne només un de moment emotiu, de fet aquest serà un any recordat per moltes coses més que per la pandèmia.

8. Finalment, com valores les campanyes endegades des de CODITA per donar suport a les infermeres a traves d’iniciatives com la recollida de material de protecció, el suport emocional en xarxes o els posicionaments per demanar al Departament més protecció per a totes vosaltres?

Han fet molt bona feina, tant el personal del col·legi com els membres de la junta han estat actualitzats en tots moments, la recollida de material ha estat vital per a molts centres i gràcies a ells han disposat del material.

Aquest any que és l’any de la infermera, declarat per la OMS, volíem fer visible la infermeria, i el COVID ens ha facilitat la feina ja que som més visibles que mai, malauradament la nostra intenció era fer-ho de manera més festiva.

Encara ens queda molta feina a fer i moltes coses per reivindicar: les inestabilitats contractuals, el reconeixement de les especialitats, la necessitat d’una presència més marcada de la figura de la infermera en tasques de gestió, fer veure que som una part essencial del sistema sanitari, en tots els àmbits, i que tenim cura de la globalitat de la persona en totes les etapes de la vida. Ara, però, la nostra prioritat és estar a prop de la gent, no la podem abandonar…ja hi haurà temps per fer-nos sentir com a col·lectiu.