Fotografia obtinguda de la pàgina oficial de Planet Youth

Entrevistem Patricia Ros, psicòloga, assessora del projecte Planet Youth al Centre Islandès d’ Investigació i Anàlisis Social de Reykjavík (Islàndia) amb motiu de les xerrades sobre Vincle Emocional que ha ofert a les seus de Tortosa i Tarragona de CODITA.

Patricia Ros, ha estat també directora del Servei de Prevenció en l’àmbit de les drogues i la sexualitat a l’Ajuntament de Tarragona. Màster en Psicoteràpia Analítica Grupal. Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació, és professora en el Màster de drogodependències, i professora en el Postgrau: el nen amb problemes.

 1.- Com és que establim vincles emocionals des de que naixem? Tenim el cervell suficientment desenvolupat per crear aquests vincles?

El nadó és totalment immadur quan neix, això determina la seva dependència d’un o uns cuidadors principals per poder sobreviure. Però més enllà de la satisfacció de les seves necessitats fisiològiques, els bebès tenen la capacitat de establir un vincle molt important amb aquestes figures “el vínculo de Apego” que va estudiar John Bowly (psicòleg i psicoanalista londinenc del segle passat) i que determinarà el seu desenvolupament psíquic i la qualitat de les seves relacions futures.

Durant el primer any de vida es desenvolupa aquest vincle de tal manera que sobre els 12 i els 18 mesos ja es pot saber quin tipus de vincle ha establert el nadó amb els seus cuidadors. Això va quedar provat amb l’experiment de la situació d’estranyesa de Mary Ainsworth (investigació sobre els diferents patrons d’afecció que tenen els nadons en funció del tipus de comportament amb què responen respecte a les seves mares), col·laboradora de Bowly en el desenvolupament de la Teoría del Apego.

2.-Quan i com arribeu a observar que s’estableixen ja aquests vincles des del moment del part?

Perquè quan un nadó plora perquè té gana, és alimentat i després se’l deixa sol,  continua plorant encara que no tingui gana, perquè desitja està a prop de la seva mare o de la figura principal que el cuida. Si aquesta figura li ha proporcionat un bon vincle, el nadó la buscarà sempre que senti estrès. Quan els bebès son tan petits, quasi tot el món que els envolta els provoca estrès si no se senten acompanyats per aquesta figura que els hi proporciona calma i confort davant de les situacions noves.

3.-Dius que durant els tres primers anys de vida les relacions que pares i cuidadors tenen amb l’infant marcaran el futur de la seva psique. Tot allò que fem malament en aquest període, ja no té solució?

No, ni de bon tros! Tot allò que passa durant els primers anys de vida és molt important però només determina una major o menor possibilitat de tenir problemes en el futur. La capacitat de resiliència de la persona o la capacitat per poder superar vincles no segurs a través d’un tractament psicoterapèutic o d’altres formes de superació dels conflictes, fan que el que va passar al principi de la seva vida no sigui totalment determinant.

Només els casos extrems de malaltia mental dels pares o de privació absoluta d’una figura cuidadora de referència són els que sí que determinen que hi hagi problemes en un futur.

4.-Quines són, doncs, les principals recomanacions a donar als pares, mares i cuidadors per establir uns bons vincles emocionals amb el nadó? I per acompanyar-lo al llarg d’aquest tres primers anys de vida?.

Les recomanacions són: escoltar el nadó en les seves necessitats des del respecte i l’empatia; estar disponibles; ser sensibles i cooperar amb ell amb interaccions lúdiques; gaudir amb la seva companyia sense fer altres tasques d’adults a l’hora; ser constants en la manera que tenim de respondre a allò que ens demana. Això no vol dir no posar límits sinó tot el contrari: posem els límits perquè estimem els nostres petits,  els quals, sense aquests límits, se sentirien inquiets i angoixats; ser molt conscient del ritme de l’infant i deixar d’interaccionar amb ell quan es cansa.

En definitiva: l’infant ha de sentir que quan té alguna necessitat o se sent estressat algú el consolarà, li oferirà afecte i el reconfortarà. Així podrà sentir que el món és segur y estimularem la seva capacitat per explorar i descobrir el que l’envolta.

5.-Tot això té alguna relació amb corrents que diuen que no hem de deixar plorar els nadons?

Podria ser, quan un nadó plora és perquè necessita alguna cosa: l’hem d’assistir sempre i intentar calmar-lo. Si deixem plorar un nadó, aquest s’acostumarà a que ningú li respon i deixarà de plorar. Però també aprendrà a no demanar ajuda, i aquesta conducta  de defugir l’ajuda no li permetrà moure’s amb independència en la seva vida futura, perquè pensarà que el món no és segur i desconfiarà de les persones que l’envolten.

6.-Actualment estàs assessorant al Centre d’Investigacions i Anàlisi Social d’Islàndia, promotor de programes dirigits a joves per reduir el consum d’alcohol i drogues, i que estan funcionant molt bé. Què destacaries d’aquests programes que estan aconseguint molt bons resultats?

Aquest model islandès Planet Youth posa èmfasi precisament en la criança amb presència dels pares per tal d’establir millors vincles emocionals i educatius amb els seus fills i filles. Durant més de 20 anys han donat als pares el missatge de què el millor i més potent factor de protecció contra les drogues i altres conductes de risc és establir des de l’inici uns bons vincles amb els infants i els donen un missatge molt clar i curt:

Passar al menys una hora al dia amb el teu fill o filla, des de l’inici.

Ells han aconseguit que els pares i les mares s’impliquin més en l’educació dels seus infants, que col·laborin més amb l’escola, que col·laborin més amb altres pares per posar una sèrie de límits i normes d’educació.

7.-Has vingut a CODITA a fer una xerrada, tant a la seu de Tortosa com a Tarragona, per mostrar a infermeres, infermers i llevadores com assessorar i donar recomanacions als cuidadors dels nadons en aquests primers anys de vida, així com també pautes per detectar possibles deficiències en l’establiment d’un correcte vincle emocional. Falta aquesta formació entre els professionals de la salut? Com d’important és que les infermeres i infermers estiguin receptius a aquest tema?

Les infermeres i infermers són uns professionals que viuen molt a prop el desenvolupament dels vincles entre pares i fills des de l’inici. Si estan formats per  donar bons missatges als pares i les mares i per detectar anomalies en edats molt primerenques, estarem prevenint problemes futurs. Quan abans s’intervé millor és el pronòstic de no desenvolupar patologies en un futur.

El personal sanitari que treballa en primera línia és sempre el que té més impacte i,  a més a més,  ho fa d’una manera universal donat que tota la població passa per ells. I avui tots sabem que dues de les condicions per a una bona prevenció i promoció de la salut són: fer-ho com més aviat millor i seguint el principi d’equitat per a tota la ciutadania.