• Dos infermeres del Col·legi Infermeres de Tarragona (CODITA) analitzen el sobre diagnòstic de l’ansietat a l’atenció primària i proposen la “desdiagnosticació” com a estratègia per millorar la seguretat del pacient i la precisió clínica.

• L’ansietat presenta una prevalença alta, especialment entre les dones (27,6% a Terres de l’Ebre i 24,1% a Tarragona). L’estudi assenyala que pot deure’s tant a factors biològics com al biaix clínic d`interpretació de símptomes  físics femenins que sovint s’atribueixen a causes psicològiques.

El document “Ansietat a l’Atenció Primària: cap a un diagnòstic més segur i eficient” de les infermeres Angie de Gracia i Sofia Dinis de CODITA i que s’ha presentat a la 9ena Jornada de Recerca i Innovació que ha organitzat el Col·legi d’Infermeres de Tarragona el passat 28 de novembre, exposa la necessitat de revisar de manera crítica els diagnòstics antics d’ansietat per evitar mantenir-los de manera indefinida quan ja no són clínicament rellevants. L’estudi demostra que en molts casos el diagnòstic d’ansietat es pot substituir per altres (trastorn adaptatiu, insomni, depressió, estrès o astènia) o simplement eliminar-se si el pacient ja no presenta simptomatologia i proposa una desdiagnosticació com una pràctica viable i beneficiosa per reduir errors de biaix clínic i evitar confusions amb altres patologies (p. ex. cardiovasculars o endocrines), afavorint  diagnòstics més ajustats i decisions terapèutiques més segures.

En aquest sentit, les infermeres de l’ICS i investigadores Angie de Gracia i Sofia Dinis, creuen que “cal un replantejament de les polítiques de salut mental donada l’elevada incidència i la persistència dels diagnòstics d’ansietat. Cal nous models d’atenció integral, amb enfocament de gènere, adaptats a les etapes vitals i sensibles al gradient social”. Igualment, el treball conclou que l’alta prevalença de diagnòstics d’ansietat poden deure’s tant a factors biològics com a biaixos d’interpretació mèdica: els símptomes físics femenins sovint s’atribueixen a causes psicològiques.

Per tant, cal que la salut mental rebi un seguiment sistemàtic i estructurat, equiparable al d’altres malalties cròniques (diabetis, hipertensió o insuficiència cardíaca), garantint diagnòstics segurs, actualitzats i sense estigma, i en aquest àmbit, la infermera de CODITA senyala que “el rol infermer és bàsic pel paper actiu d’infermeria en la revisió i actualització dels problemes de salut dels pacients, integrant la desdiagnosticació dins la pràctica habitual com a mesura de qualitat assistencial.

L’ansietat en el nostre medi

Segons dades de l´Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya¹, la prevalença a Catalunya de l’ansietat és de 7,17 en homes i en dones 13,22, i a més la tendència és ascendent.

L’ansietat és una emoció normal davant situacions d’amenaça o pèrdua de control, però esdevé trastorn d’ansietat (TA) quan és desproporcionada, persistent o interfereix en la vida quotidiana. Els símptomes poden ser psicològics com preocupació, por, insomni;  físics com tremolors, sudoració, palpitacions, o bé conductuals com plor, tartamudeig, bloqueig.

D’altra banda, els factors causals inclouen predisposició familiar i contextos ambientals adversos (malalties cròniques, violència, pèrdues, dificultats econòmiques).

Metodologia del treball

Es van analitzar pacients atesos a dues agendes d’infermeria d’atenció primària (octubre 2024 – febrer 2025). La mostra final van ser 959 històries clíniques revisades de les que  120 pacients eren diagnosticats d’ansietat. Les variables analitzades van ser:  edat i gènere, temps de diagnòstic, nombre de visites mèdiques i d’infermeria, temps des de la darrera visita, ús de medicació ansiolític i episodis d’incapacitat temporal.

Es van revisar les històries clíniques per tal d’ identificar els pacients amb diagnòstic d’ansietat i analitzar el seguiment clínic des del diagnòstic inicial. Es van seguir tres criteris per a proposar la desdiagnosticació: no haver requerit baixes laborals per ansietat, no haver fet cap visita per aquest motiu des del diagnòstic, i no prendre medicació ansiolític. Finalment, es va fer una validació conjunta amb el metge de referència per decidir si mantenir, substituir o eliminar el diagnòstic.