El 20% dels espanyols majors de 50 anys són cuidadors
Un estudi realitzat per investigadores de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i la Xarxa d’Investigació en Cronicitat, Atenció Primària i Prevenció i Promoció de la Salut (RICAPPS) analitza les característiques sociodemogràfiques i de salut dels espanyols majors de 50 anys en funció de la situació de convivència i del cuidat (no cuidadors, cuidadors no residents i cuidadors residents) i explora la relació d’aquests factors amb la qualitat de vida.
En aquest estudi, finançat per l’ISCIII i coliderat per dues investigadores del Centre Nacional d’Epidemiologia-ISCIII, Carmen Rodríguez-Blázquez i Maria João Forjaz, participa un equip multidisciplinari d’investigadors provinents de tres grups de la RICAPPS. L’estudi ha estat publicat a la revista Scientific Reports.
Les principals conclusions de l’estudi, explica la primera autora Amaya Bernal, són que “a Espanya, un percentatge significatiu de la població de 50 anys o més (20%) realitza tasques de cuidat informal, sent les dones la majoria (13% no residents, 6% residents).”
A més, s’observen diferències importants pel que fa a l’edat, la salut física i mental, i la qualitat de vida entre els cuidadors segons la seva situació de convivència (cuidadors residents, és a dir, que viuen amb la persona que cuiden, o no residents: que van puntualment a cuidar).
Les persones cuidadores residents eren més grans, tenien pitjor salut i reportaven una menor qualitat de vida que les cuidadores no residents. Una menor qualitat de vida es va associar amb l’edat avançada, el divorci, una pitjor salut percebuda i la depressió. La soledat va tenir un impacte significatiu: entre les persones que se senten soles, les persones cuidadores residents experimenten nivells més baixos de qualitat de vida que les persones cuidadores no residents i les no cuidadores.
Resultats
El nombre final de participants va ser de 2.096: 904 homes i 1.192 dones, amb una edat mitjana de 74,5 anys.
L’81% dels participants no eren persones cuidadores, el 13% eren persones cuidadores no residents i el 6% eren cuidadores residents. El perfil general de les persones cuidadores era: dona (66% de les cuidadores no residents i 75% de les residents); amb parella (56% de les cuidadores no residents i 75% de les residents); i amb una mitjana de dos fills. Les persones cuidadores no residents eren significativament més joves que les no cuidadores i les residents.
Altres dades que aporta l’estudi de la RICAPPS és que les persones cuidadores no residents cuidaven principalment als seus pares (43%) i a altres familiars o amics (46%), mentre que les residents cuidaven principalment a les seves parelles (56%) o fills (20%). La majoria de les persones cuidadores no residents (80%) realitzaven tasques domèstiques o personals, mentre que el 20% només duien a terme tasques burocràtiques. Més de la meitat de les cuidadores no residents cuidaven almenys una vegada a la setmana (27% diàriament, 30% setmanalment).
Les persones cuidadores residents van mostrar puntuacions més altes de depressió que les cuidadores no residents i les no cuidadores, també tenien una pitjor salut percebuda i consumien un major nombre de medicaments per setmana. Les persones cuidadores residents també presentaven una pitjor qualitat de vida que les no cuidadores i que les persones cuidadores no residents.
Les autores de l’estudi destaquen que “les persones cuidadores residents, sovint cònjuges, estan molt involucrades en les activitats de cuidat i poden tenir més dificultats per accedir a activitats d’oci fora de la llar. Per tant, la càrrega del cuidador pot ser més gran, amb una capacitat de tria més limitada, mentre que les cuidadores no residents poden assumir tasques de cuidat en moments específics, mantenint certa llibertat de tria (quan cuidar) i un major accés a activitats d’oci i recreatives.”
Per tot això, les investigadores entenen que “els resultats d’aquest estudi tenen importants implicacions per a la salut pública. En planificar intervencions per a persones cuidadores, hem de tenir molt present a les cuidadores no residents, ja que són un nombre significatiu, però cal prioritzar les cuidadores residents per les seves pitjors condicions de salut i qualitat de vida.” Les intervencions per a les persones cuidadores residents han d’abordar la soledat com un requisit, pel fet que es relaciona amb una menor qualitat de vida.
Més informació d’interès es pot trobar als següents enllaços:
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/40594742/
https://www.nature.com/articles/s41598-025-08067-2
