El paper de la infermeria, clau per a millorar el control del pacient amb MPOC:

• Noves eines pràctiques, ràpides i fàcilment integrables en consulta podrien facilitar el seguiment de la MPOC i millorar les taxes d’adherència al tractament.

• “El seu impacte en la qualitat de vida de les persones i en la càrrega assistencial requereix, més que mai, professionals formats, actualitzats i capaces de liderar l’acompanyament i l’educació sanitària dels qui la pateixen”, ha exposat Pilar Fernández, directora de ISFOS.

• L’eina RADAR ha comptat amb el suport de AstraZeneca per al seu desenvolupament, i permet avaluar de manera àgil el grau de control de la MPOC. És accessible per a qualsevol professional de Primària, i aborda quatre variables senzilles d’analitzar: medicació de rescat utilitzada, aguditzacions en els últims tres mesos, dispnea i activitat física mitjana diària que realitza el pacient.

Madrid, 10 de desembre de 2025.- La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) afecta a més de tres milions de persones a Espanya. Malgrat l’alta prevalença existeix un alt infradiagnóstico, ja que s’estima que entre un 75 i un 80% dels casos no són identificats.

Per a analitzar l’abordatge d’aquesta patologia i promoure la formació de la infermeria, l’Institut Superior de Formació Sanitària ISFOS amb el suport del Consell General d’Infermeria i la col·laboració de AstraZeneca ha celebrat el seminari web “Actualitzacions en MPOC per a infermeria”. Una trobada en el qual els experts han revisat les últimes actualitzacions en dispositius inhaladors, com els propel·lents pressuritzats de nova generació, les recomanacions actuals del Ministeri de Sanitat per a una correcta selecció del dispositiu segons les característiques de cada pacient i les estratègies d’acompanyament educatiu que permeten millorar l’adherència al tractament.

“L’impacte en la qualitat de vida de les persones amb aquesta malaltia i la càrrega assistencial que suposa requereix, més que mai, professionals formats, actualitzats i capaces de liderar l’acompanyament i l’educació sanitària dels qui la pateixen”, ha exposat Pilar Fernández, directora de ISFOS. “La infermeria és, en moltes ocasions, la referència més pròxima per a aquests pacients: els qui detecten canvis, els qui promouen hàbits de vida saludables, els qui fan seguiment i proporcionen suport emocional, i els qui asseguren una atenció continuada i humana. Per això, des de ISFOS defensem fermament que invertir en la seva formació és invertir en salut, en qualitat assistencial i en equitat”, ha afegit.

Seguiment

La integració de noves eines pràctiques, ràpides i fàcilment integrables en consulta podria facilitar el seguiment de la MPOC, millorant així el seu control i l’adherència al tractament per part dels pacients, ja que a vegades aquesta patologia provoca freqüents aguditzacions en els pacients. “A l’ésser una malaltia crònica, el seguiment és una qüestió extremadament necessària”, ha recalcat Juan Antonio Trigueros, metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària i coordinador del Grup de Patologia Respiratòria de la Societat Espanyola de Medicina General i de Família (GPR-*SEMG). “Sabem que aquells pacients que efectuen seguiments adequats limiten les seves aguditzacions i tenen una adhesió terapèutica correcta, milloren el seu pronòstic a mitjà i llarg termini”, apunta Trigueros.

La valoració funcional respiratòria realitzada per infermeria és fonamental en el maneig integral de la MPOC. “A través de proves com l’espirometria forçada, el test broncodilatador, la difusió simple de monòxid de carboni, la pletismografía i el test de marxa de sis minuts, els professionals d’infermeria obtenen dades essencials sobre l’obstrucció bronquial, la resposta terapèutica, els volums pulmonars, la capacitat d’intercanvi gasós i la tolerància a l’exercici”, ha comentat Jenifer Marcos, infermera experta en MPOC i presidenta del Col·legi d’Infermeria d’Àvila.

Així mateix, i amb la finalitat de garantir una correcta adherència al tractament, seguint amb les recomanacions del Ministeri de Sanitat, les diverses opcions terapèutiques per al tractament de la MPOC, incloent-hi els propel·lents de nova generació aprovats recentment a Europa, han de ser avaluades de manera individualitzada per a cada pacient, prioritzant el criteri clínic davant qualsevol altre amb la finalitat de mantenir el correcte control de la MPOC de cada pacient.

Paper decisiu

El paper d’infermeria en aquestes proves és decisiu: garanteix la seva correcta execució, la seguretat del pacient, la fiabilitat dels resultats i la interpretació clínica inicial que permet identificar canvis rellevants en l’evolució de la malaltia. “Gràcies a aquesta labor especialitzada, es facilita una detecció precoç d’exacerbacions, s’optimitza el tractament i es potencia l’educació terapèutica, contribuint a una atenció més eficaç, personalitzada i orientada a millorar el pronòstic i la qualitat de vida de les persones amb MPOC”, afirma Marcos.

Per part seva, Sara Rebollo, infermera de malalties pulmonars intersticials difuses, responsable de Pneumologia a l’Hospital Recol·lectes Salut Camp Gran (Valladolid) i membre de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), ha posat l’accent principalment en la importància de la teràpia inhalada com a element fonamental per a millorar l’adherència terapèutica i la qualitat de vida dels pacients; destacant el paper de la infermeria en la identificació d’errors freqüents en la tècnica inhalatòria, un dels principals factors associats al mal control de la malaltia. “La consulta d’infermeria és un pilar important en el maneig de la MPOC. A través d’una correcta valoració i de l’entrenament en la tècnica inhalada, s’aconsegueix optimitzar els tractaments i empoderar al pacient per a la seva autocura”, ha recordat.

Eina RADAR

No existeix una llarga tradició de programes estructurats de maneig de la malaltia en les consultes d’MPOC en Atenció Primària. “Existeixen processos assistencials integrats en les diferents Comunitats Autònomes, però no hi ha evidència que s’hagin implementat extensament. Fa unes setmanes, fruit de la cooperació d’un Comitè Científic format per pneumòlegs i metges de família, publiquem l’Eina de Valoració del Control de la MPOC RADAR per a Atenció Primària”, ha exposat coordinador del Grup de Patologia Respiratòria de la Societat Espanyola de Medicina General i de Família (GPR-*SEMG).

Es tracta d’una eina desenvolupada amb el suport de AstraZeneca que és accessible per a qualsevol professional de Primària, i aborda quatre variables senzilles d’analitzar: medicació de rescat utilitzada, aguditzacions en els últims tres mesos, dispnea i activitat física mitjana diària que realitza el pacient. “Aquestes variables han estat validades en una cohort apropiada i permeten recomanar la utilització sistemàtica de l’eina. La vocació clara de l’eina és aconseguir la seva màxima difusió en les consultes assistencials i sempre que sigui necessari conèixer el grau de control. L’objectiu és baixar les taxes de mal control dels pacients amb MPOC”, ha argumentat Trigueros.

RADAR ha de realitzar-se de manera sistemàtica en totes les revisions establertes, pot també fer-se en situacions en les quals l’alteració clínica ho aconselli o en les revisions post-agudització.