• El càncer testicular afecta joves de 15 a 39 anys i malgrat la seva alta taxa de supervivència, pot afectar la fertilitat, la imatge corporal i la salut mental.

• “Molts homes han crescut sota la idea que mostrar vulnerabilitat és sinònim de debilitat. Així ens trobem pacients que rebutgen l’atenció sanitària per por o vergonya, o que viuen guardant silenci emocional per por al judici. Des del Consell General d’Infermeria (CGE) ens sumem a aquest moviment que busca trencar tabús sobre la salut de l’home, infermera de referència i prendre consciència sobre la prevenció pot salvar la vida”, explica Florentino Pérez Raya, president del CGE.

• Els factors biològics, els hàbits de salut, una prevalença més gran al suïcidi o el deficient accés i utilització de l’atenció sanitària són algunes de les causes que provoca que els homes tinguin una esperança de vida més curta que les dones.

Madrid, 12 de novembre de 2025.- A Espanya, els homes tenen una esperança de vida mitjana inferior a la de les dones. Tal com es desgrana dels darrers informes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’esperança de vida en néixer d’un home se situa en 81 anys, mentre que les dones tenen una vida mitjana de gairebé 87 anys. Els homes moren abans i de manera prematura. Aquesta diferenciació és deguda a factors biològics, que tenen a veure amb la genètica a nivell hormonal, a hàbits de salut i conductes de risc, com són la tendència tabàquica en homes, la seva presència en entorns laborals de més risc o l’alta taxa de suïcidis i accidents entre homes. A més, part del patró inclou el deficient accés i la utilització de l’atenció sanitària i els serveis de salut. Els homes acudeixen menys a les consultes i tendeixen a externalitzar menys els símptomes i els problemes de salut. També hi incideixen altres qüestions com poden ser els determinants socials. L’educació, l’entorn social, el treball o el nivell socioeconòmic impacta directament en la supervivència masculina.

Amb l’objectiu de millorar l’estat de salut dels homes i de trencar tabús sobre la salut física i mental, el Consell General d’Infermeria (CGE) se suma al moviment “Movember”, un projecte que va néixer amb la idea de millorar la salut masculina centrant-se en la prevenció del càncer de pròstata, testicular i en la promoció d’una cura més conscient. El moviment -que se celebra cada mes de novembre- convida a seguir “l’ordre del bigoti”, un símbol a favor de la salut masculina que crida l’atenció i que promou i visibilitza el contacte entre homes per posar en comú problemes de salut importants.

“Molts homes han crescut sota la idea que mostrar vulnerabilitat és sinònim de debilitat. Així ens trobem pacients que rebutgen l’atenció sanitària per por o vergonya i que viuen guardant silenci emocional per por al judici. Si això el traslladem específicament a la salut sexual l’impacte és encara més gran. En aquests termes entra en joc l’impacte en la identitat masculina. Com a infermeres volem donar suport a aquest moviment que s’ofereix com una eina per trencar tabús sobre la salut de l’home, però, sobretot, perquè els pacients comprenguin que comunicar-se amb la infermera de referència i prendre consciència sobre la importància de la prevenció pot salvar la vida”, explica Florentino Pérez Raya, president del CGE.

Càncer testicular

El càncer de testicles representa l’1% dels tumors en homes adults i el 5% dels càncers urològics, tal com indica l’Associació Espanyola contra el Càncer. Segons les estimacions de l’Observatori de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, a Espanya, l’any 2024, la incidència se situava en 6 casos per cada 100.000 habitants. És un tipus de càncer que afecta predominantment adolescents i adults joves de 15 a 39 anys, i malgrat que la seva taxa de supervivència se situa en gairebé el 96%, no se n’ha de banalitzar el diagnòstic. El càncer testicular té una alta taxa de curació, especialment si es detecta a temps, però el pronòstic depèn en gran mesura de quina etapa es trobi el càncer en el moment del diagnòstic. L’impacte emocional d’un diagnòstic d’aquest tipus en edats tan primerenques és profund i pot provocar ansietat, depressió, por de la recurrència i pot afectar la fertilitat, la imatge corporal i la salut mental dels pacients. Per això, la prevenció activa a través de l’autoexploració testicular adquireix un paper essencial en homes joves.

“L’autoexploració testicular és una pràctica senzilla i fonamental per a la prevenció i detecció primerenca d’aquest tipus de càncer. Realitzar-la de forma regular permet conèixer l’anatomia dels testicles i detectar qualsevol canvi o anomalia a temps. El càncer testicular és altament curable si es detecta en etapes inicials. Molts d’aquests casos es detecten gràcies. Bernal, infermer expert en cures de la continència urinària-fecal i reeducació de sòl pèlvic de l’Hospital Universitari Verge de la Victòria i QuirónSalud Málaga, que ha protagonitzat un vídeo divulgatiu a Canal Infermer sobre l’autoexploració testicular pas a pas, un material que publica el CGE en suport al moviment.

Càncer de pròstata

La prevalença del càncer de pròstata és molt elevada, sent la primera causa de càncer en els homes. Cada any es registren 1,4 milions de casos a tot el món, tal com indiquen les dades aportades pel moviment “Movember”. Tot i el seu bon pronòstic en etapes inicials, la clau per a la detecció primerenca és la prevenció, ja que al seu estadi inicial no és una malaltia que presenti una simptomatologia clara, podent ser fins i tot asimptomàtic.

“És fonamental que tots els homes majors de 45 o 50 anys realitzin revisions periòdiques en urologia. Això permetrà detectar qualsevol signe o anomalia als inicis de la malaltia facilitant una intervenció oportuna. Les revisions són molt senzilles i poc invasives. Consisteixen en anàlisi de sang, alguns exàmens físics, com el tacte. signes i símptomes urinaris que poden suggerir problemes poden ser dificultat per orinar, urgència urinària o incontinència o símptomes francament alarmants com la presència de sang a l’orina o al semen”, assevera Carlos Lorenzo, president de l’Associació Espanyola d’Infermeria en Urologia.

En la lluita contra el càncer de pròstata la prevenció és la clau, per això és important tenir en compte els factors de risc i hàbits que poden provocar-ne l’aparició. “Per a una bona prevenció s’han d’evitar o moderar factors com el consum excessiu de carns vermelles, aliments processats o greixos saturats, factors corporals com l’excés de pes o l’obesitat i el consum de substàncies tòxiques, com l’alcohol i especialment el tabac”, segueix Lorenzo.

El paper de la infermera en l’abordatge d’aquesta malaltia és total, “inclou tot el procés des de la prevenció fins a la rehabilitació. Actuem com a agents de salut, guia i nexe d’unió amb el sistema sanitari”, assegura.

Salut mental i barreres culturals

“Movember” busca trencar tabús també sobre la salut mental dels homes i enderrocar aquestes barreres que els impedeixen accedir al sistema sanitari, fonamentades moltes vegades en la narrativa de la virilitat i la tradició cultural de la masculinitat. “Existeix un profund component social i psicològic que converteix les revisions mèdiques, com poden ser les de pròstata, en un tema tabú que genera en els homes pudor, incomoditat i resistència. Hi ha una tradició cultural masclista que fa que els homes se sentin violentats pel seu rol a sotmetre’s a revisions periòdiques i, per a alguns homes com una amenaça directa a la virilitat. El desconeixement, la manca d’informació i aquests components socials dificulta significativament l’adherència a les revisions preventives”, continua l’expert en Urologia.

El silenci entre homes i la falta de comunicació pot derivar en greus problemes de salut mental, especialment en aquells homes que estan passant per un procés de salut tan complex com és el càncer. “Les dades revelen que els homes se suïciden més, encara que les dones presenten més diagnòstics de depressió. Ells tendeixen a ocultar el seu malestar i triar mètodes més letals quan decideixen posar fi a la seva vida. Cal parar esment a signes com a canvis bruscos d’humor, irritabilitat, aïllament o descuit personal. El silenci prolongat també pot ser un senyal”, apunta Julio González, infermer especialista en Salut Mental.

El paper de la infermeria aquí juga un rol fonamental. “Les infermeres creen confiança des de l’escolta activa, sense judicis i amb empatia. Fan preguntes obertes, normalitzen parlar d’emocions i sexualitat, i acompanyen des de la proximitat professional, no des del paternalisme. És important fomentar grups de suport entre homes, integrar l’educació emocional en l’Atenció Primària, visibilitzar referents masculins que parlin de salut mental i formar a professionals en llenguatge inclusiu i no estigmatizante. La cura també és un acte de fortalesa. Podem ensenyar que demanar ajuda no resta masculinitat, sinó que la redefineix, ja que un home que es cuida i expressa és un home valent”, conclou l’especialista en Salut Mental.