- El biaix de gènere i com afecta a la salut és un dels temes que es tracta al 30è Congrés que la CAMFiC que avui comença a Reus fins al 28 de juny.
- Un 6,2% de la població del Camp de Tarragona i un 7,1% de Terres de l’Ebre pateix alguna malaltia vinculada al cor. Son dades per sobre de la mitjana de Catalunya² que es situa en el 6.1%
Segons les dades de 2023¹, més dones que homes moren per insuficiència cardíaca, i això es deu al fet que la insuficiència cardíaca apareix en dones que tenen més edat i més malalties.
En concret, aquesta patologia és la quarta causa de mort en dones amb 10.288 defuncions i la tercera si parlem estrictament d’insuficiència cardíaca, amb 11.233 morts. En canvi, en els homes, la insuficiència cardíaca ocupa la cinquena posició amb 7.721 morts, mentre que la malaltia isquèmica del cor n’és la primera causa, amb 17.446 defuncions.
De fet, un 6,2% de la població del Camp de Tarragona i un 7,1% de Terres de l’Ebre pateix alguna malaltia vinculada al cor. Són dades per sobre de la mitjana de Catalunya² que es situa en el 6,1%
Des de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) alerten a més que “aquesta situació es veu agreujada pel desconeixement i la manca de visibilitat dels símptomes en les dones. Només el 39% de les dones és capaç de reconèixer els signes d’un infart agut de miocardi (IAM), en contrast amb el 57% dels homes. A més, el temps de resposta és crític: les dones triguen una mitjana de 238 minuts a buscar atenció mèdica, mentre que els homes ho fan en 90 minuts. Aquest retard contribueix a un pitjor pronòstic i més complicacions”.
També es detecta una menor aplicació de mesures de prevenció secundària en dones menors de cinquanta-cinc anys, i amb més dificultats per accedir a la rehabilitació cardíaca. En aquest sentit, estudis recents han confirmat que les dones són menys derivades a programes de rehabilitació cardíaca després d’un infart, especialment les menors de cinquanta-cinc anys, tot i els clars beneficis d’aquests programes. A més, moltes de les que hi accedeixen abandonen el tractament per la impossibilitat de conciliar-lo amb les seves responsabilitats familiars. És urgent desenvolupar i consolidar alternatives com la rehabilitació cardíaca telemàtica, per garantir que més dones puguin seguir aquests programes essencials per a la seva recuperació.
