En el marc de la Setmana Medieval de Sant Jordi de Montblanc, que enguany arriba a la seva 34ena edició, l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi ha atorgat l’Espasa d’Honor al conjunt de les infermeres i infermers catalans que han estat lluitant contra la Covid19.
El proper diumenge 25 d’abril, durant l’acte de cloenda de la Setmana Medieval, es farà entrega d’aquest guardó a Estrella Martínez infermera, degana del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya i vocal de la Junta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona, que el rebrà en representació de les més de 45.000 infermeres de Catalunya.
L’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi és una entitat sense ànim de lucre, fundada l’any 1987 amb un únic objectiu que és l’organització de la Setmana Medieval.
Informació sobre la Setmana Medieval
President i membres de l’Associació Setmana Medieval de Sant Jordi, autoritats, veïns i veïnes de Montblanc i visitants:
Avui, en representació de les més de 45.000 infermeres i infermers que integrem el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, m’honora rebre aquesta ‘Espasa d’Honor’ de la Setmana Medieval de Sant Jordi, aquí, a la vila de Montblanc. La vila on Sant Jordi matà el drac i salvà poble i princesa. Una vila esplendorosa i èpica.
Èpica, a la que avui em vull referir…
“Infermeres: heroïnes i èpica”
“Diuen que assolava els voltants de Montblanc
un monstre ferotge i terrible
que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar,
i tenia l’alè pudent,
fins al punt que des de molt lluny,
amb les seves alenades
enverinava l’aire
i produïa la mort de tots
els qui el respiraven.
Era l’estrall dels ramats i de les gents,
i per tota aquella contrada
regnava el terror més profund”
Així resa el Costumari Català de Joan Amades, un relat medieval que, el dia d’avui, sembla més viu que mai. Terror profund que hem sentit des que es va iniciar aquesta maleïda pandèmia de la Covid-19.
Por. Molta por. En les nostres cases, en els nostres pobles, en les residències dels nostres avis i àvies… Una teranyina que, com altre temps, també enverina l’aire.
Semblances i neguits que, nosaltres les infermeres, veiem en cadascuna de les persones que cuidem, que acompanyem i que, malauradament, no sempre podem salvar. Lluita descarnada la que deslliurem i que, sovint, ens ha valgut els sobrenoms d’heroïnes i d’àngels. Epítets que duem amb orgull, però amb mesurada consciència que la nostra cura infermera de ben poc serviria, si no fos perquè ens hem trobat abrigallades per una població valenta.
Una població que heu fet molts sacrificis. Us heu tancat a casa i no per por; per responsabilitat i per protegir els més febles. Heu renunciat a les abraçades, als petons… Heu alentit i, a vegades ajornat, projectes de vides. Heu fet tot el que us hem demanat amb l’única esperança de poder salvar alguna vida més.
Per tot això, us duc el nostre missatge d’agraïment i, des d’aquesta consciència i amb aquesta ‘Espasa d’Honor’ que avui ens atorgueu a la mà, us dic que la brandirem amb orgull.
No defalliu i recordeu les meves paraules cada vegada que vegeu una infermera o infermer, vacunant; esgrimint la millor arma que tenim per lliurar batalla davant aquest maleït drac que és la Covid-19.
Ens heu donat la força: guanyarem!
Moltes gràcies.
