1.- Els serveis territorials de Salut del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre va posar en marxa una Unitat per fer proves PCR des de i coordinat per Atenció Primària  en diferents centres i residències de gent gran, en un moment en que  la pandèmia havia arribat al seu punt àlgid.  Explica’ns quan i com neix aquesta Unitat ? I amb quin objectiu es posa en marxa.

A l’inici de la pandèmia es van començar a fer proves PCR a usuaris comunitaris coordinades per les Unitats de Vigilància Epidemiològica i pel SEM. A mesura que la situació avançava i es complicava des de Salut es va creure convenient fer una “radiografia” de les residències, centres d’acollida, centres penitenciaris per tal de poder detectar precoçment focus de possibles brots.  Hi havia el precedent d’altres demarcacions amb grans brots a residències, però cal destacar que a Tarragona i a les Terres de l’Ebre gràcies a la coordinació de les residències i l’Atenció Primària s’ha treballat per minimitzar els efectes de la pandèmia d’una manera molt efectiva.

2.- Mobilitzant tanta gent i realitzar tantes proves PCR i el seu seguiment deu haver estat molt complicat. Quants professionals heu estat fent aquestes proves PRC, quants havíeu de ser per cada PRC que fèieu,  i a quanta gent se li han fet durant el temps que el dispositiu ha estat en marxa?.

A les Terres de l’Ebre s’han fet més de 4900 proves PCR a residències, centres d’acollida, usuaris comunitaris i pacients prequirúrgics, entre d’altres. Com tu dius hi ha la complexitat d’actuar ràpid i la complexitat de la dispersió geogràfica. A més, cal dir que els primers dies hi va haver descoordinació amb els protocols de Salut i del Ministeri, que feien canviar l’estratègia cada dos per tres. Això, clar, generava bastant neguit als professionals, però considero que aquesta crisi ens ha posat a prova a tots, i ens estem en sortint.

Pel que fa a la Unitat està liderada per infermeres i, en els moments més aguts, hem treballat fins a 20 infermeres. Ha estat creada i formada per professionals de primària que van deixar els seus equips habituals per incorporar-se a la Unitat de mostres. I en alguns moment, per donar a l’abast amb tot el volum de proves, s’incorporaven puntualment infermeres de primària de reforç; i és que un dels punts forts a destacar en tota la pandèmia que hem viscut,  ha estat la implicació dels professionals.

També vull destacar el paper de les infermeres pregraduades, estudiants de 4rt que sense la seva implicació i el seu suport res d’això hagués estat possible.

3.- Fèieu el seguiment dels resultats? Llavors, com gestionàveu els resultats en funció de si eren positius o negatius?.

Els resultats es canalitzaven a través d’atenció primària, però si que fèiem seguiment sobretot per detectar precoçment casos positius, quan es detectava un cas s’informava a la direcció d’atenció primària i es feia una notificació a la Unitat de Vigilància Epidemiològica.

4.- Està fent proves PCR contínuament deu ser estressant, pel component de risc de contagi. Com ho heu portat això els professionals? Quines mesures d’higiene fèieu abans i després de fer les proves?.

Al principi si que sents una certa por, sobretot quan penses amb la família, però si ho mires fredament cada dia a la nostra feina vivim riscos de contagis, entre d’altres riscos. En tot moment hem disposat d’Equips de Protecció Individual i els hem utilitzat. També cal recordar la higiene de mans a cada moment, i desprès a l’arribar a casa cadascú seguíem el nostre ritual particular.

5- Crec que heu fet proves a Centres d’Acollida, a Residències, fins i tot a Convents. Per què aquests centres? Us heu trobat a la gent especialment preocupada o espantada? En alguna ocasió algú no s’ha volgut fer la prova?

Si, bé com deia, s’han fet en aquests centres seguint indicacions del Departament de Salut, i perquè son llocs d’especial interès a nivell comunitari i epidemiològic, ja que son dispositius on conviu molta gent i cal detectar focus d’infecció.

La població en general esta espantada, la veritat es allà on hem anat a fer les proves la gent ho ha viscut positivament, amb certa lleugeresa; de totes maneres sempre hem explicat a tothom que és una PCR i el què detecta. També aclaríem que en aquell moment podia sortit negativa, però que als dos dies es podia començar amb símptomes. Hi havia gent amb por per la tècnica en sí, però una vegada se’ls explicava se la feien sense problema.

6.- Amb tantes proves i visitant a tanta gent, segur que tens més d’una anècdota per explicar. En comparteixes alguna?

Crec que el millor ha estat l’equip de gent que hem format del que m’emporto grans moments. D’anècdotes n’hem viscut milers, algunes de tristes com ara haver de fer les proves a dos germans de 3 i 10 anys a un centre d’acollida, i algunes de gracioses…en una residència, com anàvem vestits amb els EPIS, hi va haver una dona que no sabia si jo era un noi o una noia.

7.- Crec que a principis de juny ja heu deixat de fer les proves PCR. Per què? I com valores l’organització d’aquest servei un cop acabada la seva tasca ?

Proves se’n continuen fent, ara als Centres d’Atenció Primària, i estem preparats per poder actuar davant la sospita d’un brot comunitari. Crec que aquesta crisi ens ha tret a tots de la nostra zona de confort i ens ha posat a prova. A l’inici crear una Unitat de zero amb la complexitat del moment va ser un repte per tots. Aquesta complexitat va suposar moments d’incertesa, però crec que el que defineix a les Unitats son les persones, i gràcies a les petites aportacions de cada membre, de la direcció i dels suports que hem rebut, al final  l’organització de la Unitat ha estat un èxit.

8.- Finalment, com valores les campanyes endegades des de CODITA per donar suport a les infermeres a traves d’iniciatives com la recollida de material de protecció, el suport emocional en xarxes o els posicionaments per demanar al Departament més protecció per a totes vosaltres?.

Crec que CODITA ha estat al lloc on tocava. Hem fet visible la nostra professió, hem demanat material de protecció i l’hem distribuït allà on feia falta, hem gestionat campanyes de suport emocional i hem reclamat lideratge infermer a les institucions. Precisament sobre aquest últim punt que penso que algunes no tenen en compte a les infermeres. Quin sentit té que en alguns comitès de direcció es mantinguin al marge a les infermeres? Crec que alguns punts de la gestió de la crisi haguessin estat millor resolts si s’hagués tingut més en compte a les infermeres.

Penso que des de CODITA hem de continuar treballant per defensar la professió i fer visible a les infermeres de Tarragona, i així ho farem, perquè hi estem compromeses.