• L’any passat es van vendre a Catalunya menys de la meitat de paquets de cigarretes que al 2005
  • Creix el nombre de no fumadors que declaren trobar-se en un ambient sense fum de tabac a la feina, en espais de lleure i a la llar
  • La disminució de l’exposició al fum ambiental s’ha associat a una reducció d’un 11% els ingressos per infart de miocardi
  • Tot i l’evolució positiva el tabaquisme és el principal problema de salut pública prevenible a Catalunya, on fumen 1,6 milions de persones
Deu anys després de l’aplicació de la Llei del tabac, el tabaquisme es manté com un dels principals problemes de salut pública a Catalunya. Amb tot, el marc normatiu actual ha reduït de forma destacada el percentatge de fumadors, tal i com ho demostra la següent dada: al 2002 fumava el 32,1% de la població de més de 15 anys, mentre que l’any passat aquest percentatge es va reduir en 6 punts percentuals i no va superar el 25,7%.
Aquesta és una de les xifres que s’han donat a conèixer avui en el balanç que l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha fet dels deu anys d’aplicació de la Llei 28/2005 i les seves modificacions. En aquest temps, en concret entre els anys 2006 i 2015, a Catalunya han deixat de fumar aproximadament 270.000 persones. A més, deu anys després, es constata la reducció significativa de l’exposició al fum ambiental en espais públics, especialment a partir de l’any 2011. De fet, les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) indiquen una tendència continuada a l’augment de persones no fumadores que declaren trobar-se en un ambient sense fum de tabac al lloc de treball, en espais de lleure i, fins i tot, en entorns no regulats, com ara la llar. Salut Pública també incideix en els beneficis que ha comportat l’aplicació de la prohibició total del consum de tabac a l’interior dels establiments d’hostaleria, des del gener de 2011. A part dels efectes ambientals, aquesta mesura ha contribuït a facilitar canvis en la percepció social del consum de tabac, que s’ha anat desnormalitzant progressivament.
Tot plegat ha contribuït, entre d’altres, amb una caiguda de prop de l’11% dels ingressos per infart de miocardi en les regions sanitàries de Barcelona i de Girona, així com amb la reducció de les hospitalitzacions per asma bronquial entre els anys 2002 i el 2009, que s’han reduït en un 29% en adults i infants.
En la roda de premsa per fer aquest balanç, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha destacat la reducció del nombre de fumadors en aquests anys o dels entorns amb fum, però ha fet una crida a donar prou importància a les conseqüències d’un fet com fumar, que al món causa 6 milions de defuncions anuals al món i una mort cada hora a Catalunya. En aquest sentit, Salut Pública apunta que les morts atribuïbles al tabaquisme a Catalunya són 1 de cada 4 en homes i una de cada 14 en dones a partir de 35 anys. A banda, la mortalitat per efecte de l’exposició al fum ambiental del tabac podria causar més de 700 defuncions anuals. “Al nostre país som pioners en abordar aquesta problemàtica des d’un punt de vista multidisciplinar i amb la participació de molts agents, però cal seguir lluitant perquè tenim encara molt camí a fer”, ha afegit Guix.
D’altra banda, la mostra presa a Catalunya de l’enquesta elaborada amb motiu de la Setmana sense Fum 2016 apunta que gairebé la meitat dels enquestats (46%) està en contacte amb el fum ambiental del tabac en les terrasses de bars i restaurants, el que pot representar un problema d’exposició continuada i quotidiana per a molts dels 200.000 treballadors del sector a Catalunya. En aquest sentit, l’Agència de Salut Pública de Catalunya –que conjuntament amb la de Barcelona ha fet des del desplegament de la Llei més de 150.000 inspeccions que posen de manifest majoritàriament un compliment molt positiu- ha prioritzat per a enguany la inspecció del compliment en terrasses i altres espais semitancats. Aquesta enquesta també demostra que hi ha un suport ampli a les mesures de prevenció i control del tabaquisme recomanades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com l’augment del preu del tabac o el finançament dels tractaments.
Canvis en els patrons de consum
Durant els darrers anys s’ha observat una substitució parcial del consum de cigarretes fabricades amb filtre pel consum de cigarretes fetes a mà, que han passat de ser consumides per un 3,3% de les persones que fumaven diàriament l’any 2006 a un 26,7% l’any passat. Aquest mode de consum és especialment elevat entre les persones de menys de 35 anys (1 de cada 4 fumadors de 15 a 34 anys en consumeix), i és també més alta entre les persones fumadores amb estudis universitaris i de classe social mitjana i alta.
La reducció de la prevalença del tabaquisme i l’increment del consum de cigarrets fets a mà ha propiciat una reducció de les vendes de paquets de cigarretes: l’any 2005 se’n van vendre 888.711.123, mentre que el 2015 les vendes es van reduir en un 52%, quedant-se en 430.868.632.
La majoria del més d’1.600.000 adults que fumen a Catalunya es va iniciar durant l’adolescència, un grup de població on l’ús del tabac també ha experimentat un descens: així, segons l’enquesta biennal ESTUDES, el consum diari de tabac entre escolars s’ha reduït a la meitat, passant del 23% l’any 2004 a l’11% el 2014.
Per últim, d’acord amb les darreres dades disponibles de l’ESCA, el consum de tabac és més prevalent entre els homes que entre les dones en tots els grups d’edat, i es concentra especialment en el grup de 25 a 34 anys, així com entre els homes de classe social més baixa i les persones de nivell d’estudis secundaris.
Prevenir i tractar el tabaquisme
L’Agència de Salut Pública de Catalunya impulsa i finança dues xarxes de professionals de la salut que tenen un paper fonamental en la prevenció i el tractament del tabaquisme: la Xarxa d’Atenció Primària sense Fum (XAPSF) –de la qual formen part tots els centres d’atenció primària de salut de Catalunya– i la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum (XCHSF) –que inclou la majoria dels hospitals d’aguts integrats en el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)-. Cada any deixen de fumar prop de 70.000 persones ateses pels equips d’atenció primària, i més de 5.000 persones entre usuaris i professionals reben tractament de cessació tabàquica dels serveis especialitzats. A més d’aquestes xarxes existeixen unitats especialitzades i les oficines de farmàcia i la línia telefònica 061 CatSalut Respon ajuden a deixar de fumar. Catalunya és una de les úniques Comunitats Autònomes que finança selectivament el tractament farmacològic en persones amb alguns problemes de salut crònics importants i relacionats amb el tabac, o que viuen en barris de baix nivell socioeconòmic.
A més, les administracions locals tenen un paper protagonista en les intervencions en l’àmbit comunitari per promoure estils de vida saludables, fomentant que el fet de no fumar sigui el comportament socialment més acceptat, i realitzant actuacions d’informació, formació i sensibilització de caràcter universal i orientades específicament a la població adolescent i jove. També propicien entorns per preservar la bona salut de la població amb l’increment i el control d’espais lliures de fum.
La Setmana sense fum
L’objectiu de la Setmana Sense Fum és sensibilitzar la població de la importància per a la salut del fet de no iniciar-se o abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum. A més, enguany, l’OMS aprofita l’efemèride per difondre els motius per donar suport a l’envasat neutre del tabac.
La Setmana sense Fum és una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (semFYC) i de CAMFiC a Catalunya, que durant els últims anys ha organitzat el Programa Atenció Primària Sense Fum a Catalunya (AIFICC, CAMFiC i ASPCAT).
Amb l’objectiu d’involucrar diversos àmbits en una iniciativa comuna i unificar un mateix missatge, la campanya té una nova orientació comunitària que va més enllà del sector assistencial i de la focalització en la persona que fuma i aquest any s’han implicat en l’organització i/o han donat suport la Xarxa d’Atenció Primària Sense Fum, la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum, la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables, els Consells de Col·legis de Farmacèutics, Metges, Infermeres i Psicòlegs, la Societat Catalana de Salut Laboral, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, les Diputacions i el Futbol Club Barcelona, entre d’altres.
Share This
El teu navegador està desactualitzat!

Actualitza el teu navegador per veure aquesta pàgina web correctament. Recomanem utilitzar Google Chrome o Mozilla Firefox.Descarregar una versió actualitzada

×