En els darrers mesos, la tasca de buscar feina fora de les nostres fronteres s’ha tornat més habitual, motiu pel qual,  les consultes al nostre departament són freqüents . Quin és el problema què es planteja a l’hora de trobar feina a l'estranger?,  perquè ara de sobte, hi ha gent que posa el crit al cel (amb raó) perquè els hi surt malament?.

Resulta que les empreses de reclutament de tota la vida, dels diferents països, han vist que les infermeres espanyoles estaven en una situació, si més no, curiosa… M'explico: infermeres molt formades i a l'atur, encara que la ràtio infermera/habitant, és de les més altes d’Europa. 

Va ser doncs, quan aquestes empreses van començar a reclamar infermeres, i aquí, quan els oportunistes del mal negoci i de l'engany, van veure la porta oberta. Van començar a treure's de la màniga, ofertes per competir amb les altres empreses, ofertes per emportar-se al país grans quantitats d'infermers, ensenyar l'idioma, allotjament, etc…però els duros a quatre pessetes no existeixen i molta gent que va confiar amb ells, arriben i veuen que, o no hi ha feina, o aquestes empreses no han firmat cap tipus de convenis amb residències/hospitals i que a més les despeses que ells diuen que són necessàries perquè algú vagi a treballar allà, les multipliquen  sense límit i criteri, i fan pagar a la persona que se’n va amb ells.

El fet, és que les empreses de reclutament de tota la vida, veient la gran competència que oferien les noves,  van començar a rebaixar els seus requisits i a pujar les seves quotes, pel que, ofereixen coses paregudes a les noves empreses de reclutament, però per tal de què tant el que busca feina com el que busca empleats, se’n refiï d'ells, han d’oferir millors condicions.

Per la part del treballador, rebaixen sous però afegeixen avantatges socials; i als hospitals/residències, els hi fan pagar menys pels serveis de reclutament.

Quin és el resultat de tot això: doncs que un cop la persona supera els seus criteris de selecció, entrevistes, etc… li fan signar un contracte laboral, on es reflecteix perfectament quins són els seus deures, però on no s’especifica quins són els seus drets; per tant, sí que saben quin és l'import a pagar per fer-los el favor de reclutar-los, però els avantatges socials o no es reflecteixen, o són totalment diferents als parlats en el moment de les entrevistes.

Des del Col·legi, estem fent un seguiment extens i acurat, de cadascuna de les empreses que ofereixen feina, tant si és en l’àmbit nacional com em l’internacional. Volem fer una sèrie de recomanacions als nostres col·legiats/ades, a l´hora d’accedir a alguna oferta provinent de qualsevol font, sigui o no de fora:

·Que una empresa tingui pàgina Web no la converteix automàticament en una empresa seriosa. Moltes vegades, les estafes es fan en nom de companyies conegudes, que tenen pàgina Web, però es canvien les dades de contacte (telèfon o adreça de correu electrònic). 

·No us limiteu a buscar el nom de l’empresa i a comprovar que té una Web. Verifiqueu fins a l’últim detall i, si és necessari, consulteu a l’empresa en qüestió, si l’oferta en concret, procedeix realment del seu Departament de Recursos Humans.

·Desconfieu sistemàticament d’empreses que utilitzin dominis gratuïts d’Internet, tant a la seva suposada pàgina Web (.tk, .cc) com en les seves adreces de correu electrònic (@hotmail.com; @yahoo.com; @live.com, @gmail.com, etc.).

·Qualsevol empresa mitjanament seriosa, que es dedica a fer d’intermediària en el mercat laboral internacional, té una Web amb domini propi i adreces d’e-mail pròpies.

·En general, desconfieu de les ofertes publicades, en les que s’esmentin  llocs de feina de forma molt general, sense dir ocupacions concretes, com si aquesta dada (els perfils professionals que es busquen) no fos important (per exemple: “Se buscan personas interesadas en trabajar en Alemania”).

·Dintre dels buscadors d’ofertes o els portals de feina, també s’ha de  distingir entre diferents nivells de serietat, en quant al filtre utilitzat per admetre la publicació d’una oferta i la comprovació de les dades publicades. En aquest sentit, no és el mateix trobar una oferta a “infojobs.net” que a “tablondeanuncios.es” o “segundamano.es” (que són portals no especialitzats en feina, sinó en anuncis de particulars de tot tipus).

·No proporcioneu ni inclogueu mai, dades personals en cap document que s’enviï per correu electrònic a l’empresa, sobre comptes bancaris ni targetes de crèdit.

·Si l’empresa us ha proporcionat un número de telèfon i vol contactar amb ells, verifiqui abans si es tracta d’un número de tarifa especial (900, 800, etc.) a Espanya, o a un altre país.

·Cap empresa seriosa us oferirà un contracte de treball per mail, perquè es signi, només per haver-te interessat per l’oferta o haver enviat el teu CV. L’habitual és que l’empresa us vulgui demanar detalls sobre la trajectòria professional o experiència, i vulgui parlar amb vostè (no una, sinó diverses vegades) i inclús entrevistar-vos en persona, abans d’oferir-vos un contracte de feina.

·Si las condicions laborals són massa bones, segurament siguin falses. Cap treballador de la sanitat, a cap part del món, guanya 12.000 € ni 18.000 € al mes. 

·Si necessiteu informació més concreta sobre els diferents països que normalment s’esmenten en les estafes (Camerún, Haití, Romania, Japó, Emirats Àrabs, etc.) no dubteu en posar-vos en contacte amb les ambaixades espanyoles d’aquests països, que li podran oferir informació de primera mà, sobre las condicions reals de treball al país.

·Desconfieu automàticament de qualsevol empresa que us demani diners per avançat, en concepte del que sigui: visats, viatges, allotjament, despeses d’administració, de traducció, etc. oferint a canvi extraordinàries condicions salarials i de feina.

·Desconfieu també si, l’empresa anuncia el requeriment del domini d’un altre idioma, per participar en el procés de selecció, finalment tota la comunicació amb l’empresa (mails, contracte, etc.) es realitza en castellà. 

·Si rebeu una proposta de contracte de treball en anglès, per part d’una suposada companyia anglesa o americana (i d’un suposat nadiu), comproveu que es tracta realment d’una carta o contracte, redactat en correcte anglès.

·Si les ofertes venen amb el segell EURES no vol dir que aquestes comprovacions no s’hagin de fer, ja que moltes empreses estafadores fan servir el terme EURES, sabent que és un escut davant de les possibles indagacions que es facin.

Share This
El teu navegador està desactualitzat!

Actualitza el teu navegador per veure aquesta pàgina web correctament. Recomanem utilitzar Google Chrome o Mozilla Firefox.Descarregar una versió actualitzada

×